Els temes d’aquesta edició giren entorn del finançament i la creació d’equips digitals als cinemes petits i d’autor, la producció en 3D i el cas de les grans majors, grans càmeres de sensor i els seus fluxos de treball (4 tallers), i la digitalització com a factor convergent de la realització de pel·lícules per a cinema, televisió i nous mitjans de comunicació. 

El saló es divideix en tres àrees principals. Primer, els tallers ofereixen l’oportunitat de descobrir i aprendre a manejar les últimes eines de producció i rodatge. A més, diverses conferències internacionals s’organitzen durant els dos dies. Finalment, pots descobrir les exposicions dels majors proveïdors de la indústria.

Per a més informació visita la web de IDIFF

Eva ha estat la pel·lícula que ha obtingut més nominacions, 16 en total, que inclouen Millor pel·lícula en llengua catalana, Millor director, Millor muntatge i les categories de Millor actor i actriu protagonista i secundari, entre d’altres. Mientras duermes, que també opta a Millor director, ha obtingut 15 nominacions i Bruc, la llegenda, amb 12, és la tercera pel·lícula més nominada.

Per categories, han participat a la quarta edició dels Premis Gaudí 41 llargmetratges, entre pel·lícules en llengua catalana, no catalana i europees, 32 pel·lícules documentals, 6 pel·lícules d’animació, 13 pel·lícules per a televisió i 46 curtmetratges.

Chico&Rita, la pel·lícula d’animació dirigida per Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando, opta a Millor director juntament amb Jaume Balagueró per Mientras duermes, Kike Maillo per Eva i Carles Torras per Open24h.

Entre els nominats a Millor protagonista masculí trobem Juan José Ballesta per Bruc, la llegenda, Daniel Brühl per Eva, Amadis de Muga per Open24h i Luis Tosar per Mientras duermes. En la categoria femenina, les nominacions a Millor protagonista femenina han estat per Astrid Bergès-Frisbey per Bruc, la llegenda, Verónica Echegui per Katmandú, un espejo en el cielo, Marta Etura per Mientras duermes i Claudia Vega per Eva.

Mira el llistat de nominats complet

Per a més informació llegiu el Manifest

2. El CPAC vol subratllar, novament, que el servei públic que presten mitjans com TV3 i Catalunya Ràdio va molt més enllà dels seus continguts i programes informatius, en tant que afecta el conjunt de la seva programació, i a tots i cadascun dels seus canals o emissores. Per tant, no són només els professionals del periodisme els únics que intervenen --des de dins o des d’empreses externes-- en l’oferta de servei públic de la CCMA. Qualsevol orientació futura sobre inversions i plantilla ha de tenir present el conjunt de l’oferta de servei públic i no només una de les seves parts, per important que sigui

3. El CPAC expressa la seva preocupació perquè la prevista nova disminució de les aportacions públiques als pressupostos de la CCMA, pot posar en perill el seu paper estratègic en tots els àmbits citats al primer punt. En aquest sentit, demanem als responsables governamentals, parlamentaris i òrgans de govern i direcció de la CCMA, dues qüestions bàsiques:

-- que no signifiqui cap reducció significativa dels recursos destinats a la producció audiovisual catalana; considerant com a tal la suma de la producció interna i l’externa, en les seves diverses modalitats: coproducció, producció associada o aliena.

-- que no afecti el nombre actual de canals televisius, tant per qüestions d’oferta lingüística com de servei públic. Cal apuntar que qualsevol canal que opti a àmplies audiències ha de poder transmetre’s --també-- en HD; un motiu més pel qual TV3 necessita poder continuar utilitzant els dos canals multiplex que té a la seva disposició.

4. Així mateix, el CPAC expressa la seva màxima preocupació pel procés de tancament de mitjans de comunicació locals i de proximitat audiovisuals, públics o privats. Preocupació tant per la pèrdua d’empreses i treballadors, com per l’afebliment d’un dels trets definitoris del teixit social, comunicatiu i cultural del nostre país d’aquests darrers decennis.

Totes aquestes consideracions han estat traslladades a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals CCMA, al Govern i als diferents grups parlamentaris de la cambra catalana.

Com a reptes tecnològics, el degà del CPAC  va apuntar dos temes claus. D’una banda, que l’estàndard de la televisió híbrida HBBTV (TDT més connexió a Internet), impulsat des de França i Alemanya, es consolidi de forma ràpida al nostre país per tal d’oferir una plataforma horitzontal en benefici dels nostres canals de televisió i de la nostra producció audiovisual independent. L’altra tema clau és el gran interès i importància que el model que finalment s’implanti de televisió al mòbil no deixi de banda els nostres operadors televisius i les nostres productores en benefici d’ofertes internacionals ja disponibles.

En aquesta jornada es va poder gaudir d’una exposició dels primers aparells de televisió, gràcies a la col·laboració del Col·legi professional de l’audiovisual de Catalunya i la Fundació Josep Maria Queraltó que va cedir els equips.

En la pàgina web del COETTC podeu trobar més informació sobre l’esdeveniment i algunes de les ponències presentades a les diverses taules rodones.

José Luis Guerin (Barcelona) - Jonas Mekas (Nova York)

Isaki Lacuesta (Girona) - Naomi Kawase (Nara)

Albert Serra (Banyoles) - Lisandro Alonso (Buenos Aires)

Víctor Erice (Madrid) - Abbas Kiarostami (Teheran)

Jaime Rosales (Madrid) - Wang Bing (Shaanxi)

Fernando Eimbcke  (Ciutat de Mèxic) - So Yong Kim (Pusan/Nova York)

Per a més informació fes clic aquí

En el marc de les Jornades, els dies 15 i 16 de desembre els Cinemes Girona oferiran algunes produccions de Films Internacionals, com “Life in a Day”, de Kevin McDonald, producció realitzada per persones de tot el món que van gravar amb el seu propi equip tot el que feien en un dia i ho van compartir al Youtube, una nova manera de fer servir les xarxes socials per als treballs col·laboratius.

La inscripció a les Jornades és gratuïta, prèvia inscripció a la web del CI&VI, o enviant aquest formulari a civifestivalscatalunya2@gmail.com.  Les entrades per les projeccions tenen un preu de 3 euros.

Mira aquí el programa

En relació amb aquest projecte pedagògic, el passat dijous 17 de novembre membres de la Junta del CPAC van mantenir una reunió amb el sr. Lluís Font, Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya.

Mireu aquí més imatges de la Cerimònia d’Inauguració de l’OETI

Llegeix el document sencer de la compareixença o mira el vídeo.

Algunes de les possibles solucions plantejades són fomentar la inversió per subtitular les pel·lícules i ampliar, així, el seu públic i treballar en la ja existent bades de dades d’autors i obres audiovisuals per tal que sigui més accessible per les entitats gestores satisfer els beneficis dels autors.

Per aquest motiu, els usuaris estan canviant la seva forma d’operar amb l’aparell de televisió i el radiodifusors i estan adaptant la manera de transmetre la informació mitjançant nous estàndards internacionals. Però serà aquesta nova visió la triunfadora davant la societat i l’aposta decidida de tots els radiodifusors? Quins altres projectes de televisió connectats existeixen? Quan tindrem totes les televisions connectades?

Mira aquí el programa

La VI edició de Memorimage. Festival Internacional de Cinema de Reus va tancar el 12 de novembre amb un creixement en nombre d’assistents d’un 68%, amb un total de 2.472 espectadors que van anar les diferents sessions així com a les activitats paral·leles organitzades durant el festival, fet que confirma la consolidació d’aquest Festival.

PROGRAMA

Discovery Networks

Tamschick Media+Space

Iron Sky

Trish Sie

Digital Legends

Panell professional 
amb Dvein, Chello Multicanal, Canadá, Maroto, Prisa TV

Tête à Tête
amb Multitouch Barcelona, Kotoc, Fantastic Orange Tree, Citoplasmas, David Domingo

...i més.

Festa post-Broad.cat a Razzmatazz*

*Aforament limitat i restringit als assistents a Broad.cat 2011. Imprescindible confirmar assistència a: adg@adg-fad.org

Lloc:

Auditori Imagina TV (edifici Mediapro al 22@)

Per a més informació fes clic aquí

Enguany, a més, l'OETI compleix 15 anys, pel que es farà un repàs de les millors produccions i pràctiques de la trajectòria de l'Observatori. A la Cerimònia d'Inauguració, que tindrà lloc el proper dilluns 14 de novembre, es lliurarà la Menció Especial al millor UNICEF Prize i una Menció especial de l'OETI a un exemple de bona producció infantil.

Pots veure el programa del Festival aquí

Han confirmat, entre d'altres, assistència a la foto i el dinar:

Silvia González Laá(Guionista i Directora - Barcelona), Enric Company Torregrosa(Director-Productor AL'abast Grup de Teatre - Director A L'abast productions - Sabadell), Alber Ponte(Cineasta-Sierra Madre S.L.- Madrid), Celia Guerrero(Actriu - Madrid),Jorge Rivero(Coord. De Promoció i Festivals CECC - Barcelona), Héctor Gutiérrez(Actor - Madrid), Alex Navarro Garrich(Director Catalan Films & TV - Barcelona),Cata Massana i Salvat(Dpto. Int. Catalan Films & TV - Difusió/Promo Catalan Films & TV), Manuel Bermúdez(Director Festival BAUMANN), Susana Ross(Actriu / Escriptora - Madrid), Xavier Cruzado(MY5Films - Sant Pere de Vilamajor), Montse Alcalá(MY5Films), Marc Nadal(Director - Terrasa), Cristina López Justribó(Producció/Guió - Barcelona), Gabriel Soler(Actor - Barcelona)...

La trobada és oberta, les inscripicions per a assistir a "La Foto del Curt 2011" són gratuïtes per a totes les persones vinculades al sector audiovisual, i no té ànim de lucre. el dinar-trobada, en cas de celebrar-se, anirà a càrec dels assistents. Es proporcionaran més detalls d'aquesta trobada als inscrits.

Per a confirmar l'assistència cal enviar la següent informació a agencia@acesp.info:

Per a més informació fes clic aquí

El sr. Antoni Molons, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, inaugurarà l’acte, juntament amb el degà del COETTC, Ferran Amago. A la taula rodona intervindran, entre d’altres, Jaume Roures, gerent de Mediapro i Ricardo Villa, director d’iRTVE Medios Interactivos.

A més, els assistents podran veure de prop dos dels aparells de televisió més antics que es conserven, gràcies a la Fundació Aula de Cine Col·lecció Josep M. Queraltó, que ha cedit el material, i a les gestions del CPAC.

La inscripció és gratuïta, però cal confirmar assistència a comunicacio@coettc.com donat que les places són limitades.

Si ens centrem en el debat sobre la influència de la TV i dels videojocs en el comportament futur dels menors, caldria superar tant determinats tòpics sobre si les nenes i els nens saben o no distingir la realitat de la ficció del que veuen, com subratllar la necessitat d’incorporar l’alfabetització de l’audiovisual als cicles formatius; no pas com una matèria decorativa, sinó al cor mateix del sistema educatiu.

Posem dos parelles d’exemples que il·lustren, per contrast, la necessitat d’aquest debat: mentre els informatius de les cadenes de TV emeteren continuadament, en horari protegit i sense estalviar-se cap frame, les violentes imatges de la mort de Gaddafi, el món dels videojocs fa anys que aplica a Europa un codi d’autoregulació (PEGI) que identifica amb claredat les edats recomanades i la presència o no de determinats continguts, com la violència, el llenguatge groller o les escenes de tracte discriminatori. Una catalogació que supera de llarg la que podem trobar als canals televisius.

Mentre un conegut programa per a públic jove de la televisió privada espanyola assolia un sorollós impacte a les xarxes socials –i al share, que és el que acaba important– mercè a una més que discutible broma que se servia del clàssic truc de màgia del guillotinat, TV3 protagonitzava fa ben poc un nou èxit de participació familiar amb la quinzena edició de la Festa dels Súpers. Un esdeveniment ciutadà que demostra, novament, que l’entreteniment no està enfrontat amb la promoció de valors positius… i el que significa tenir o no una televisió nacional que jugui a la primera divisió de les audiències.

I una anècdota final: un nen que tenia malsons, gràcies a la seva participació en aquesta darrera Festa dels Súpers, va exorcitzar els seus particulars fantasmes: “uh, oh, no tinc por!”

L'acte comptà amb les intervencions del responsable de coordinació i planificació estratègica de l'oficina de la Comissió Europea, Mark Jeffery, del director d'administració de DAMA, Víctor Romano, i de la directora de Media Antena Catalunya Helena Moreno; entitat que col·laborà en la celebració de la jornada.

El CPAC recollirà les aportacions que els professionals o les entitats representativas li facin arribar abans del proper dimecres 16 de novembre a secretaria@cpac.cat.

Per a més informació fes clic aquí

Entre d'altres qüestions de màxima actualitat, la taula rodona tractà sobre la necessitat de fer present els continguts audiovisuals a les xarxes socials; apostar més pel reconeixement i valoració a internet que no pas a la simple publicitat; la importància de treballar continguts híbrids entre les emissions broadcast i la xarxa davant l'entrada de l'estàndard obert HbbTV per a les TV connectades a internet; que internet serà el segon mitjà publicitari a Europa, per davant de diaris i ràdios i només per sota de la TV; la importància de la inversió en la producció de continguts de qualitat per guanyar quotes de mercat; i la necessitat de defensar la propietat intel·lectual per fer viables les futures col·laboracions trànsmedia entre els continguts clàssics de l'audiovisual i els videojocs.

Per a més informació fes clic aquí

Així mateix, també s’acceptaran articles sobre qualsevol tema relacionat amb la comunicació com a ciència social per a la secció oberta de la revista.

Per a més informació, podeu contactar amb els editors a través de l’adreça revistacomunicacio@iec.cat.

A la reunió es va tractar de la col·laboració pel que fa als serveis i els projectes dels cinc col·legis, posant com a clar exemple la formació continuada., i també del procediment per a vehicular propostes cap a la Intercol·legial.

Els representant col·legials van acordar redactar un conveni per regular les relacions d’aquesta Sectorial.

Aquesta notícia arriba la mateixa setmana que coneixíem que “Polseres vermelles” és candidata al premi a la millor producció dels Prix Europa 2011, que enguany es celebraran a Berlín.

La sèrie podrà veure’s properament a l’estat espanyol ja que Antena 3 ha comprat els seus drets per a emetre-la als Canals Neox i Nova.

 Entre elsparticipants hi ha noms tan destacats com Alex de la Iglesia, director de cinema; Josep Jover, l'advocat que va aconseguir una sentència contra el cànon digital a Europa; Jesús Encinar, fundador d'Idealista i emprenedor o Richard Stallman, impulsor del moviment del programari lliure. Tots els esdeveniments del seu programa es podran seguir en directe a través d'Internet.

11:00 h.- Acreditacions / Entrega de documentació

11:30 h.- INAUGURACIÓ:

Sr. Josep Maria Carbonell, 
Degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

Sr. Josep Ma Guerra, President de TAC

12:00 h.- TAULA RODONA:
La imatge dels joves a les sèries

Sr. Albert Espinosa, 
creador i guionista de Polseres Vermelles (TV3)

Sra. Ruth García, 
co-creadora de Los Protegidos (A3TV)

Sr. David Oliva, 
guionista de Los Protegidos (A3TV)

Sr. Paulino Castells, 
psiquiatre de família

Sra. Coral Cruz, 
guionista i professora de guió de la URL

Sr. Fernando de Felipe, 
professor de la URL, crític de televisió de La Vanguardia - 
Moderador

Cal pensar en la xarxa com a gran oportunitat de tot el sector, com ja ho és per al videojoc. Però per això cal que aconseguim superar diversos reptes que tenim davant:

1. El repte de la cooperació més estreta de tots els sectors involucrats en aquest escenari 100% digital: des de les empreses de telecomunicacions a les d'informàtica. Uns i altres han d'oferir als productes catalans i europeus eines i suports estratègics per fer augmentar els beneficis i reduir els costos pensant tant en la diversitat de dispositius disponibles i les adaptacions que cal fer, com en la comercialització i difusió dels nostres continguts a la xarxa. En aquest sentit i comptant amb aquests dos sectors,

Cal reaccionar a temps a l'irrumpció dels grans oligopolis de la xarxa a Europa que, si ens monopolitzen el mercat de la comercialització de les obres audiovisuals, relegaran la producció europea al final del seu catàleg. EUA ja ha experimentat amb èxit grans portals que combinen cinema i productes televisius, que ofereixen al consumidor l'experiència de les “3Q”: qualsevol contingut, a qualsevol lloc, en qualsevol moment.

I cal impulsar ja estàndards tecnològics oberts, és a dir neutres, i operatius per a la televisió híbrida –quan trigarem en normalitzar el HBBtv?-- com per a la televisió al mòbil, com ja estan a punt als EUA.

2. El repte de fer respectar la propietat intel·lectual a la xarxa. El director general de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, Francis Guy, ho ha subratllat fa ben poc. I aquí cal tant començar a aplicar la “Llei Sinde” i veure els seus resultats, com ser actius en la consulta que la Comissió Europea ha traslladat al sector sobre com repensar la distribució online de les obres audiovisuals, i que finalitza el proper 18 de novembre.

3. I el repte de l'educació en l'audiovisual. Per fer conèixer, reconèixer i valorar la nostra producció audiovisual. Cal trobar sinèrgies entre l'ensenyament i la cultura com recomana la Comissió Europea. Des del CPAC portem anys treballant-hi. Primer amb el redactat de lleis com les d'educació o la del cinema. Ara, liderant un projecte per portar, definitivament, l'aprenentatge de l'audiovisual a l'escola.

Daniel Condeminas i Tejel, Degà del CPAC

(resum de la intervenció a la Diada de les Telecomunicacions, celebrada a Barcelona el 29 de setembre de 2011 al CosmoCaixa, organitzada pel COETTC)

Sitges 2011 vol potenciar la interactivitat amb la premsa i el públic a través d'un augment de postscreenings, classes magistrals i altres activitats entorn als protagonistes, que es faran a les pròpies sales de projecció o en espais com el Sitges Fòrum – Sala Tramuntana o el nou Fòrum Espai FNAC. A més, l’edició d’enguany compta amb més de 700 convidats de la indústria cultural i cinematogràfica i 450 mitjans de comunicació de 20 països acreditats.

Finalment, el festival mostra el seu interès d'obrir-se a camps com el videojoc, el còmic, els nous suports de comunicació de masses o la televisió de gènere. En aquesta edició es continua treballant per ajudar a la recerca de talent internacional i la comercialització global del producte nacional, subratllant el paper de Catalunya com a potència mundial en la producció de cinema de gènere.

Activitats paral·leles

IV Jornada de VIDEOJOCS I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

CF&TV i Televisió de Catalunya organitzen la "IV Jornada de Videojocs i producció audiovisual", que convoca algunes de les personalitats i empreses més rellevants de l'oci digital de l'Estat, per donar a conèixer les novetats recents i el full de ruta de com interactuar amb les de l’audiovisual tradicional.

Jornada INTERNET I EUROPA: Reptes i oportunitats per al nostre cinema

Jornada en la que s’analitzarà l’actual situació de la distribució en internet, l’arribada de l’audiovisual a nous dispositius i el possible conflicte entre els models televisius i els portals que  ofereixen tarifa plana. Els principals directors dels portals associats a EuroVoD donaran a conèixer les seves experiències, la competència i les diverses legislacions respecte els seus països.

La jornada continuarà amb les intervencions de professionals del sector, en taules rodones sota els títols “Convergència Digital i Regulació”, “El Sector i les seves noves Oportunitats de Negoci”, moderada pel degà del CPAC, Daniel Condeminas,  i “Especialització-Outsourcing-Partenariats”. L’acte es clourà amb un còctel-networking pels assistents.

Després de les gestions fetes pel CPAC, aquelles persones que s’inscriguin ara ho podran fer a un preu reduït (75% de diferència respecte el preu inicial).

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

Des del CPAC volem felicitar a tot l’equip de Pa negre per tots aquests èxits.

Per a més informació fes clic aquí

Més informació: www.sintetitza.cat

Amb el 0 aniversari de Intel·ligència Artificial (Steven Spielberg, 2000) com a punt de contacte, el Festival plantejarà les qüestions que vàren inspirar a Kubrick i Spielberg per a aquest projecte: la intel·ligència emocional de les màquines i la comunicació entre intel·ligències sintètiques.

Per a més informació fes clic aquí

Aquesta mateixa setmana:

• MEDIMED – mercat del documental

El Mercat Euro-Mediterrani del Documental comparteix dates i localitació amb el Festival de Sitges. Del 7 al 9 d’octubre, la 12ª edició oferirà una àmplia oferta per fer contactes professionals, conferències acompanyat d’una bona mostra de documentals europeus i de països mediiterranos del sud.

Més informació: MEDIMED

• IV Jornada de VIDEOJOCS I PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

CF&TV i Televisió de Catalunya organitzen la "IV Jornada de Videojocs i producció audiovisual", que convoca algunes de les personalitats i empreses més rellevants de l'oci digital de l'Estat, per donar a conèixer les novetats recents i el full de ruta de com interactuar amb les de l'audiovisual tradicional.

La cita serà el proper 10 d’octubre a les 15.30h a la Sala Tramuntana de l’Hotel Melià Sitges. Pots confirmar la teva assistència a Patricia Bonet (pbonetib@gencat.cat) abans del 5 d’octubre.

Més informació: Catalan Films

Com la resta d’integrants de la candidatura alternativa DOM, Daniel Cerdà i Jaume Copons, membres alhora de la junta del CPAC, defensaran que en el nou reglament consti la possibilitat del vot presencial a les seus territorials de l’SGAE i demanen garanties de validesa en el vot per correu. Entre d’altres peticions, una de les més destacades és la d'establir un sistema proporcional de representació a la junta de l’SGAE segons els vots obtinguts. Cal recordar que en les passades eleccions la candidatura DOM, malgrat obtenir el 43% dels vots, no va tenir dret a cap representant.

El CPAC vol manifestar la seva satisfacció per aquest acord després de molt temps d’espera. Cal recordar que el Col·legi va donar suport a la recollida de signatures, fins i tot lliurant-les des de la mateixa junta de govern. Tanmateix, fa uns dies el CPAC va adreçar-se als diputats catalans per demanar el seu suport.

Més informació: Carme Pérez (coordinadora) / gutenbergcampus@upf.edu

Tel. +34 93 542 24 46

http://www.occ.upf.edu

La Diada de les Telecomunicacions a Catalunya està orientada als professionals del sector TIC: empresaris, directius, universitaris, comercials, polítics relacionats amb les TIC i a tots aquells que tinguin inquietud per estar al dia en el sector TIC. A la Diada es pren el pols al Sector; s'analitza el que ha estat l'últim any, i es fa una prospecció del que serà el futur immediat.

A més de la Taula 1 cal destacar l’adreçada a productivitat i internacionalització on, entre d’altres temes, es tractarà els avantatges i inconvenients de la globalització, la deslocalització i les xarxes socials apicades a l’empresa.

Quan? 29 de setembre

On? CosmoCaixa Fundació "La Caixa" Isaac Newton, 26 Barcelona

Per a més informació fes clic aquí

L’Informe de la comunicació a Catalunya és una obra col·lectiva de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), que rep el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. Aquesta publicació ofereix, de forma regular, cada dos anys, una descripció actualitzada i una anàlisi aprofundida i plural dels diversos camps que configuren el sector de la comunicació a Catalunya.

Resum i informe complet

I Informe anual de l’Estat de la Cultura 2010 Co NC A

La redacció d’aquest document és una de les tasques primordials del CoNCA en virtut de l’article 4 de la llei del Consell, i analitza aspectes generals i teòrics sobre la cultura a Catalunya, així com en concret sobre els diversos sectors artístics i creatius del país.

Resum

Informe complet

Servei especial d'autobús des de Plaça Espanya a partir de les 20.30h i des de la sala, un cop finalitzi la pel·lícula.

Des de DOM aplaudeixen la decisió adoptada el 21 de juliol per la junta rectora de l'SGAE de convocar una assamblea general de socis al setembre i de plantejar-se la refundació de l'entitat.

http://ec.europa.eu/internal_market/consultations/2011/audiovisual_en.htm

Per a més informació fes clic aquí

Diferents entitats i empreses van fer arribar fa uns mesos la seva discrepància respecte a l’eliminació dels ajuts a les Tv Movies per part de l’ICAA, entre elles el CPAC. A més de defensar-ne el valor industrial, el sector aposta per una visió audiovisual més actualitzada. "La TV movie és una pel·lícula. L'única diferència és la finestra on s'estrena, però té el mateix valor i estructura que una pel·lícula de cinema", opina Pedro Murga, gerent de Barcelona Audiovisual. Productors com Mezquida creuen que "encara que alguns vulguin negar-ho són cine i un niu de nous talents". "La TV movie no mata el cinema, són dos formats complementaris", afegeix Antoni Camín, president executiu de la productora Ovideo. Malgrat tot, i com recorda Xavier Atance, president de PROA, "l'espectador té ganes de bones històries en qualsevol finestra".

Aquesta altíssima penetració porta a considerar els videojocs com un sector comercial i industrial de primer nivell. Si comptem les estimacions de consum de jocs en línia i als mòbils, a l’Estat espanyol va generar un moviment de 1.000 milions €, sense comptar la part de maquinari (videocónsoles, accessoris…). Aquesta xifra de vertigen, supera amb escreix la que generen altres continguts culturals de gran volum, com seria el sector cinematogràfic; entre d’altres motius perquè fa anys que ha plantejat el seu creixement comercial amb internet d’aliada i no com amenaça, i les noves pantalles personals (mòbils intel·ligents, tauletes…) com a interfícies prioritàries de  negoci, no pas com a complements.

Catalunya gaudeix d’una important xarxa d’empreses creadores de videojocs, algunes d’elles amb importants èxits en jocs de consola o per a smartphones, i  amb un ampli estol de professionals i artistes implicats; des de músics a dibuixants. Però, segur, es troba lluny d’assolir el pes que ens podria pertocar a nivell internacional. I en un sector tan dinàmic com aquest, la llista de les grans empreses que comandaran el sector es podria tancar més d’hora que tard, amb el risc que no tinguem cap de catalana.

Una de les vies que cal explorar amb urgència és la d’afavorir les sinèrgies entre aquest sector i la resta del món audiovisual –i ho diem així sabent que molts empresaris i creatius de videojocs no s’hi consideren membres del món audiovisual–. Més enllà d’algunes meritòries iniciatives promogudes des del sector empresarial, les produccions de llargmetratges d’animació ja precisen, necessiten, concebre’s en paral·lel a un nou producte de videojoc; i  això ha de tenir el corresponent suport institucional. Sinó, els números no surten per enlloc, si volem amortitzar unes obres audiovisuals d’alt cost. Les estrenes cinematogràfiques dels darrers nadals ens donarien bons exemples nordamericans, asiàtics i europeus del que estem dient. Ara, falten els nostres.

Hi ha molt per fer en aquest àmbit de les sinergies videojocs-audiovisual. Tant des del món de l’audiovisual convencional, com des dels videojocs s’ha assenyalat la necessitat, urgent, de dotar-se de plataformes de distribució a internet pròpies i molt competitives; per no quedar en mans de les grans distribuïdores internacionals, amb el risc que suposaria dependre absolutament dels seus criteris editorials.

Diversos països ens porten anys d’avantatge en les seves línies de suport institucional a la indústria del videojoc. Des d’un Canadà amb una més que atractiva política fiscal, a una França que ha integrat el suport al sector dins el mateix del seu Consell Nacional de la Cinematografia. Des del CPAC ja fa temps que venim vindicant la necessitat de deixar de veure el videojoc com una mena d’accessori o complement de l’audiovisual, i entendre’l com un sector indispensable per a la creació i les indústries culturals digitals dels propers anys. Durant el procés de debat a la cambra catalana de la llei del cinema, varem traslladar al conjunt de forces parlamentàries la necessitat d’integrar aquest sector dins el cor del disseny del nostre futur audiovisual. En aquest sentit, ens sentim una mena de pares intel·lectuals de l’exitosa aposta feta pel Govern de poder portar aquí el Gamelab.

Condeminas, Daniel (2011, 17 de juliol). Per una visió estratègica dels videojocs. Reflexions sobre Periodisme, Comunicació i Cultura – el Bloc d’ESCACC. Recuperat el dia 18 de juliol de 2011, de http://bloc.escacc.cat/2011/07/per-una-visio-estrategica-dels-videojocs/

http://www.ieseinsight.com/fichaMaterial.aspx?pk=7868&idi=1&origen=1&ar=1

Informe sobre noves plataformes audiovisuals: des de l’Observatori de la Producció Audiovisual s’endinsen en les noves plataformes de distribució audiovisual, aquelles basades en el protocol IP, per fer arribar els continguts als espectadors. Ha quedat palès que això és una autèntica revolució en el sector, sobretot perquè ha posat en dubte les estratègies tradicional de monetització, fins ara un negoci reservat als operadors. Els autors, Joan Corbella, Reinald Besalú, Fermín Ciaurriz i Frederic Guerrero-Solé, constaten que aquest encara és un àmbit per madurar, però en aquest primer dossier es comença per fer un repàs a les principals plataformes audiovisuals del món.

http://www.upf.edu/depeca/opa/dossier7/ds7_inf1.htm

I a més...

Dues noves publicacions de Documenta Universitària de la editorial UPF, La producció Audiovisual a Catalunya 2008-2009 i Producció cinematogràfica de Catalunya.

Per a més informació fes clic aquí

José Miguel Fernández Sastrón  va comunicar  que  DOM  (De Otra Manera), tot i que durant la campanya  no s’havia cansat d’explicar que la situació i la opacitat informativa de l’SGAE no era normal,  no havia volgut   fer cap comunicació  perquè la precipitació dels greus fets del dia  1 de juliol  aconsellaven  prudència. 

Analitzats els fets i, en especial l’auto del jutge Ruz,  publicat el dia 4,  Sastrón  va deixar clar que la candidatura no tenia cap altre remei que presentar-se com a acusació particular en aquest procés. El jutge, amb el seu auto, els convidava a fer-ho de manera molt clara. En el seu acte el jutge  de l’Audiència Nacional apuntava que  de les  escoltes telefòniques   es desprenia  no només que la candidatura   oficialista  havia estat afavorida sinó que s’havia  perjudicat  la candidatura  alternativa. Aquest  fet,  per si sol, ja  justifica plenament la impugnació de les eleccions. 

Sent aquest l’estat de les coses,  mentre el jutge no es pronuncií, Sastrón va apuntar que, malgrat les opinions  de la candidatura oficialista, l’única possibilitat és que la antiga junta  encara  establerta es mantingui fins que en una Assemblea General els socis  decideixin que cal fer.

Sastrón també va puntualitzar que  resultava incomprensible que la  pròpia SGAE  no s’hagués  personat com acusació davant de la  gravetat dels fets i que   membres de la candidatura   oficialista, al marge de la realitat i de les informacions que tothom coneix,  s’entestin en veure confabulacions , en negar la realitat i  en establir un full de ruta  impossible.    

Davant de la idea  expressada per Víctor Manuel de la existència d’una suposada  mà negra,   el  que va quedar de manifest  a la roda de premsa  és, en realitat,  l’existència real d’una mà llarga i d’un entramat  format  per amics, coneguts i saludats que han portat  l’SGAE  una situació insostenible que  cal  resoldre amb la major celeritat.

Daniel Cerdà  i Jaume Copons  van recordar que caldrà  netejar l’entitat i democratitzar-la a més a més d’establir un diàleg amb  els agents socials que  permeti construir l’SGAE  del segle XXI, adequada als nous formats, els nous àmbits de creació i en definitiva   a  les noves  necessitats tant del socis de l’entitat com de la societat en general. D’altra banda, en aquest moment de canvi, segons Cerdà i Copons, caldrà replantejar l’SGAE  a Catalunya per tal que deixi  de ser una mera sucursal i jugui  un paper sociocultural actiu implicat  en l’entorn.

Visita la web de DOM aquí

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega’t el programa

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

En aquest nou congrés, ha arribat el moment de provocar i plantejar-se què pot succeir si els mitjans de comunicació tradicionals moren definitivament. En conseqüència, l'objectiu que persegueix el títol del proper Congrés pretén recollir el discurs apocalíptic de molts experts en mitjans de comunicació per tal de portar-lo a la seva formulació més extrema: Life without Media / Una vida sense mitjans de comunicació.

Per a més informació fes clic aquí

El CPAC celebra la decisió de que Gamelab s’estableixi a la ciutat de Barcelona i que el missatge en favor de facilitar les sinergies videojocs-audiovisuals llançat per la Generalitat de Catalunya al 2009 hagi començat a quallar.

Des del Col·legi hem reiterat la importància d'apostar per un disseny universal que no deixi ningú al marge del món audiovisual, ni dels jocs interactius, ni de la tecnologia. Pel que fa a les aplicacions educatives dels videojocs i l’audiovisual, reclamaem que amb una visió estratègica i amb la col·laboració de la indústria, el món educatiu incorpori sense por i decididament, les possibilitats pedagògiques que ofereixen els videojocs i l’audiovisual per a l’aprenentatge de la resta de matèries. Les possibilitats són infinites i per a tothom.

En el decurs de la jornada, experts i professionals han debatut en tres taules rodones sobre l’evolució i l’enfocament educatiu dels videojocs des del punt de vista del coneixement, les seves potencialitats com a eina d’integració social i les experiències eductives que s’han dut a terme des del punt de vista d’educadors, escoles i creadors.

La inauguració també ha comptat amb la presència del Delegat Territorial de l’ONCE a Catalunya, Xavier Grau, que ha afirmat que ‘entre tots, les institucions, la indústria i les administracions hem de trencar les barreres comunicatives en l’àmbit de la tecnologia, un món en el que malauradament  n’hi ha masses i fan que les persones cegues o amb deficiència visual greu ens podem quedar despenjades. El mateix passa a les xarxes socials’. En aquest sentit, Grau ha reclamat ‘un compromís del sector per fer aplicacions i jocs amb la màxima accessibilitat’.

En el decurs de la jornada, experts i professionals han debatut en tres taules rodones sobre l’evolució i l’enfocament educatiu dels videojocs des del punt de vista del coneixement, les seves potencialitats com a eina d’integració social i les experiències educatives que s’han dut a terme des del punt de vista d’educadors, escoles i creadors.

LLOC: Seu ONCE Catalunya (Sepúlveda 1, Barcelona)

PROGRAMA: 

10.00 – 10.15 h      Benvinguda a càrrec del Sr. Xavier Grau, delegat a Catalunya de la                                      Fundació ONCE, i Daniel Condeminas, Degà del CPAC

10.15 – 11.15 h      Taula 1:  Videojoc, una eina en permanent evolució

El món dels videojocs amb un enfocament educatiu. Des del punt de vista de  coneixement, més enllà de la tècnica. Qui hi està treballant? Què falta?

• Degà del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya
• Dr. Jesus del Hoyo, Degà Col·legi Disseny Gràfic de Catalunya
• Gilberto Sánchez, Director Editorial Virtual Toys, membres directiva de DEV

11.30 – 12.00 h      Pausa-cafè

12.00 – 13.30 h      Taula 2:  Videojoc i Integració

El videojoc, el joc, les xarxes socials com a eines amb gran potencial d’integració a molts nivells (discapacitats, minories, petits i joves,…)

• Santi Moese Ruiz, Tiflotecnòleg de l'equip de Serveis Socials per a Afiliats, ONCE Catalunya
• Daniel Antebi, Psicòleg escolar i psicoanalista
• Michele Marino, Director Laboratori de visualització virtual de Barcelona Media Centre d’Innovació

13.30 – 15.30 h      Pausa-Dinar

15.30 – 17.00 h      Taula 3: Videojoc, Experiències Educatives

Experiències educatives en els videojocs des del punt de vista dels educadors, les escoles i els creadors.

• Àlex Rios, Professor i responsable àrea videojocs Escola Universitària Gimbernat
• Luis S. Ruiz, Founder i Director Creatiu Astronauts
• Xavier Martí, Cap d’Innovació Cromosoma

Per a més informació fes clic aquí

Igualment considerem que s’ha d’establir un autèntic canvi de paradigma d’actuació per part de l?institut Català de Finances, per tal de facilitar el crèdit al sector a partir de nous mecanismes: nous tipus d’avals públics, o poder considerar com actius les mateixes produccions i el fons cinematogràfic de la productora, entre d’altres.

Altres temes que s’han tractat han estat la digitalització de les sales, el contracte programa de la CCMA i la posada en marxa del procés d’elaboració de l’estudi sobre la negociació col·lectiva del sector.

LLOC: Seu ONCE Catalunya (Sepúlveda 1, Barcelona)

PROGRAMA: 

10.00 – 10.15 h   Benvinguda a càrrec del Sr. Xavier Grau, delegat a Catalunya d'ONCE, i Daniel Condeminas, Degà del CPAC

10.15 – 11.15 h      Taula 1:  Videojoc, una eina en permanent evolució

El món dels videojocs amb un enfocament educatiu. Des del punt de vista de  coneixement, més enllà de la tècnica. Qui hi està treballant? Què falta?

• Eduard Elias, Degà fundador del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya
• Dr. Jesús del Hoyo, Degà Col·legi Disseny Gràfic de Catalunya
• Gilberto Sánchez, Director Editorial Virtual Toys, membres directiva de DEV

11.30 – 12.00 h      Pausa-cafè

12.00 – 13.30 h      Taula 2:  Videojoc i Integració

El videojoc, el joc, les xarxes socials com a eines amb gran potencial d’integració a molts nivells (discapacitats, minories, petits i joves,…)

• Santi Moese Ruiz, Tiflotecnòleg de l'equip de Serveis Socials per a Afiliats, ONCE Catalunya
• Daniel Antebi, Psicòleg escolar i psicoanalista
• Michele Marino, Director Laboratori de visualització virtual de Barcelona Media Centre d’Innovació

13.30 – 15.30 h      Pausa-Dinar

15.30 – 17.00 h      Taula 3: Videojoc, Experiències Educatives

Experiències educatives en els videojocs des del punt de vista dels educadors, les escoles i els creadors.

• Àlex Rios, Professor i responsable àrea videojocs Escola Universitària Gimbernat
• Luis S. Ruiz, Founder i Director Creatiu Astronauts
• Xavier Martí, Cap d’Innovació Cromosoma

L’assistència és gratuïta, només cal enviar un correu a info@cpac.cat

Aquest és el programa de la jornada (descarregar)

Videojocs: Més enllà de l´entreteniment

10.00 – 10.15 h       Benvinguda a càrrec representant ONCE i paraules Degà CPAC

10.15 – 11.15 h       Taula 1:  Videojoc, una eina en permanent evolució

El món dels videojocs amb un enfocament educatiu. Des del punt de vista de coneixement, més enllà de la tècnica. Qui hi està treballant? Què falta?

• Degà Col.legi Oficial d´Enginyeria en Informàtica de Catalunya
• Dr. Jesus del Hoyo, Degà Col.legi Disseny Gràfic de Catalunya
• Gilberto Sánchez, Director Editorial Virtual Toys, membres directiva de DEV

11.30 – 12.00 h         Pausa-cafè

12.00 – 13.30 h         Taula 2:  Videojoc i Integració

El videojoc, el joc, les xarxes socials com a eines amb gran potencial d´integració a molts nivells (discapacitats, minories, petits i joves,…)

• Representant ONCE
• Daniel Antebi, Psicòleg escolar i psicoanalista
• Michele Marino, Director Laboratori de visualització virtual de Barcelona Media Centre d’Innovació

13.30 – 15.30 h          Pausa-Dinar

15.30 – 17.00 h          Taula 3: Videojoc, Experiències Educatives

Experiències educatives en els videojocs des del punt de vista dels educadors, les escoles i els creadors.

• Àlex Rios, Professor i responsable àrea videojocs Escola Universitària Gimbernat
• Luis S. Ruiz, Founder i Director Creatiu Astronauts
• Xavier Martí, Cap d´Innovació Cromosoma

17.00- 17.10 h            Cloenda a càrrec del Degà CPAC

Tanmateix, des del CPAC es va posar de manifest la importància de promoure de manera positiva la defensa els drets d’autoria, principalment des de l’àmbit de l’educació.

Aquesta trobada està emmarcada en la voluntat del CPAC d’enfortir les relacions amb tots tipus de Col·legis professionals per a millorar el treball conjunt vers els col·legiats i tenen previst una nova reunió en els propers mesos.

Et pots descarregar la invitació aquí

Properament s’organitzarà una reunió de treball en la que hi haurà representació del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, per tal col·laborar en aquesta magna labor.

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't el flyer aquí

En l’edició 2011 de Gamelab seran presents alguns dels creadors i empresaris ñes destacats del panorama spanyol i internacional, com Hideo Kojima, Meter Molyneux i Cliff Bleszinski. La fira també actua com a aparador anual de la producció espanyola i és el punt de contacte de la indústria amb l’exterior.

Amb motiu d’aquesta fira, el CPAC ha organitzat una jornada pel proper dia 28 de juny, a la seu de l’ONCE a Catalunya (Sepúlveda, 1) que, sota el títol “Videojocs: més enllà de l’entreteniment”, donarà una visió àmplia sobre els usos dels videojocs en altres àrees, com l’ensenyament i la integració.

Visita la web del Gamelab

Paral·lelament, i en relació amb el tema del futur desplegament de la Llei del Cinema, el Col·legi ha mantingut una reunió amb el nou president de PROA (Productors Audiovisuals Federats), entitat que agrupa les tres grans organitzacions de productors de Catalunya.

En aquest manifest les entitats membres es comprometen a, entre d’altres qüestions, treballar per a la normalització de la presència de discapacitats a les produccions audioviduals amb naturalitat i a promoure l’adaptació per a aquest col·lectiu dels continguts audiovisuals (audiodescripció, subtítols, etc.)

Hi ha prevista una reunió de treball per a la propera tardor.

Et pots descarregar el manifest aquí

Des del CPAC volem agrair la implicació d’aquests col·legiats vers el nostre sector i animar-los a treballar com fins ara.

Nous membres de junta CPAC:

Daniel Cerdà: Guionista i músic, Daniel Cerdà ha trebalat en tot tipus de formats televisius per a  TVE (“Joc de Nens”, “Barrio Sésamo . Al 2003 va crear amb Carmina Roig el programa infantil “Los Lunnis” per a TVE. Silver Chris Award 2008, pel programa Los Algos, de CUATRO.

Míriam Gifre: Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i en Periodisme per la mateixa UPF. Des d’aleshores, ha treballat en diferents mitjans, primer a nivell local, a la Televisió del’Hospitalet, i després a nivell català (entreteniment a 8tv i informació, tant a 8tv com al 3/24). També té experiència en branding, Comunicació Corporativa i com a  Community Manager.

Jaume Copons: Llicenciat en filologia,  és escritor, guionista i músic. Als darrers anys ha alternat la creació amb la producció. Entre les seves obres es troben Barrio Sésamo, Los Lunnis, Hello Hoobs, entre d'altres, per les que ha fet el guió, lletra i música de diverses tires diàries.

Garbiñe Armentia: Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat del País Basc, ha treballat sobretot com a guionista i realitzadora de documentals i curtmetratges. Alguns dels seus treballs són “Plantem Cara”, “Reportero de la historia” per a TVE, o “Janadesh, people’s verdict”, que va estar nominat al premi Ahmed Attia al Festival Medimed 2010.

Oriol Marcos: va néixer l'any 1977 a la ciutat de Barcelona. En els darrers quinze anys, ha treballat sota les ordres de directors com Woody Allen, Manel Huerga, Carlos Saura i Alejandro Doria entre altres. A principis de 2.011, adquireix la productora barcelonina SETMÀGIC AUDIOVISUAL, de la que n'és el Productor Executiu.  L'Oriol Marcos és membre de l'Acadèmia del Cinema Català, i és professor adjunt de l'Escola de Cinematografia de Catalunya (ESCAC).

Com ja vàrem anunciar, dos col·legiats del CPAC formen part d’aquesta candidatura alternativa, Daniel Cerdà i Jaume Copons. Recentment, han passat a formar part també de la junta del Col·legi.

Per a més informació fes clic aquí

El document destaca la necessitat d' "augmentar la cooperació amb els intermediaris com els proveïdors d'internet", en aquest sentit.

Encara que la Comissió no proposa encara mesures concretes, examinarà la possibilitat de fer-ho de cara a l'any que ve, davant les divergències de tractament adoptades en els diferents estats membres, en perjudici del mercat únic.

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

La Mostra proposa diverses seccions, no competitives, però amb menció del públic.

Informació per participar: aquí

Per veure la web : aquí

Visita la web d’ACEVIP

Finalment, dels set integrants a les eleccions del col·legi electoral de l’audiovisual d’SGAE, que se celebraran el proper 30 de juny, dos són membres del CPAC, el Sr. Daniel Cerdà i el Sr. Jaume Copons. La resta de la candidatura està formada pels senyors Claudio Biern Boyd, Miguel Hermoso, Hugo Stuven, July Murillo i José Luis Acosta.

Molt properament a través d’aquest butlletí electrònic s’informarà del programa electoral d’aquesta candidatura al servei dels autors que integren aquesta societat de gestió.

A més, varem aprofitar per avançar el posicionament del Col·legi respecte la consulta del futur Reial Decret que regularà el funcionament de la Comissió de Propietat Intel·lectual  de l’anomenada “Llei Sinde”, que se centren en tres aspectes bàsics.

El primer es refereix a que en els processos de mediació que afectin a professionals en defensa dels seus dret de Propietat Intel·lectual es redueixin molt els terminis de tramitació inicialment previstos per a incrementar l’agilitat. Tanmateix, que es plantegin reduccions esglaonades dels costos de mediació tenint en compte la inicial situació de perjudicat d’aquest professional.

Pel que fa a la composició de les dues comissions previstes per la Llei –la de mediació i la d’intervenció sobre vulneracions a Internet de la Propietat Intel·lectual-, garantir que hi hagin experts del sector audiovisual, no només del terreny jurídic.

Per últim, que tant el CPAC com institució com els seus col·legiats siguin tinguts en compte a l’hora d’haver de realitzar dictàmens o peritatges vinculats a l’activitat d’ambdues comissions.

Et pots descarregar el text íntegre aquí.

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't el programa aquí

Durant l'esdeveniment es presentaran els projectes més originals que s'estan desenvolupant actualment a l'estat espanyol. El programa del Festival inclourà també altres actes, com la taula rodona "Els nous models del cinema".

Per a més informació fes clic aquí

• Què és el cloud computing?
• Quina és la diferència entre clouds privats, públics i híbrids?
• Què vol dir i quin és l’impacte i implicació per a l’organització de les opcions Software as a Service (SaaS), Infrastructure as a Service (IaaS) i Platform as a Service (PaaS)? Com li puc treure rendiment?

Per a més informació i inscripcions fes clic aquí

El conseller, que es va mostrar molt interessat per totes les qüestions presentades, va expressar el seu interès per seguir parlant del projecte museístic en els propers mesos.

Està obert a totes les produccions audiovisuals inspirades en l'esport i a aquelles produccions que tinguin com a temàtica principal l'esport en les seves diferents disciplines.

Seran admeses a concurs les produccions audiovisuals dels gèneres d’animació, documentals, reportatges, ficció, vídeos promocionals i publicitaris, tant en format llargmetratge com en curtmetratge.

Per a més informació fes clic aquí

Es tracta d'una eina que està canviant la forma de treballar al voltant del món, fent la gestió de projectes més social i accessible per tots i des de totes parts. Només cal registrar-se en Teambox i és gratis fins a 3 projectes. Teambox integra la potència de les xarxes socials amb el caràcter pragmàtic de la gestió de projectes. Amb feeds d'activitat, alertes de correu, RSS i integracions, pots gestionar ràpidament l'estat de les teves tasques i projectes.

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't el programa aquí

El projecte es va iniciar l’any 2006 amb l’objectiu de incentivar la innovació en els clips educatius audiovisuals i la seva relació amb els entorns digitals.  S’ha vingut desenvolupant cada curs de maneres diferents. Bàsicament ha tingut dos formats: fins al 2009 es varen fer paral·lelament unes jornades obertes amb tallers i ponències sobre diferents temes al voltant del concepte Educlip i la convocatòria d’uns premis i darrerament s’han proposat simposis a porta tancada.

Per aquest curs 2011 s’ha proposat tractar el tema ”La funció de l’audiovisual en el món educatiu”, mitjançant un simposi tancat  al matí i una sessió de formació per al professorat de les escoles d’infantil, primària i secundària a la tarda. La jornada, doncs, s’adreça a docents, tècnics docents, professors i alumnes d’universitats i aquest any es conviden especialment les diferents editorials de llibres de text,  per la directa rela-ció que el tema objecte de debat i reflexió té amb els nous continguts digitals edu-catius.

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't aquí  el programa

El Congrés comptarà amb la participació de professionals, investigadors,
teòrics i docents dels principals organismes i universitats europees i
llatinoamericanes, que exposaran les seves reflexions i perspectiva sobre l'estat i abast de la “comunicació”, la “educació” i la “alfabetització mediàtica".

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't el dossier aquí

És també un projecte de ciutat, conectant les plataformes locales i internacionals. Aquesta especialització i la filosofía de la feina a la xarxa estimulen la creació de aliances estratègiques entre institucions, artistes, comissaris, festivals, distribuidors, galeries i universitats, entre d'altres. Amb aquestes aliances, LOOP aposta per un format arriscat i innovador i uns continguts que contacten amb tots els públics.

THE LOOP FESTIVAL se celebra a la primavera, però es manté actiu durant tot l'any, generant diferents activitats mitjançant col·laboracions nacionals i internacionals.

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

L'objectiu principal és aprofitar al màxim les sinergies internacionals de tots els sectors, encara que Catalan Films & TV manté el seu paper de bandera de l'audiovisual en mercats i festivals internacionals. Així mateix, el nou disseny del consorci persegueix un major aprofitament de projectes i objectius comuns amb la pròpia oficina de Media Antena Catalunya i la Barcelona Catalunya Film Commission . Aquest apropament de les dues entitats contribueix a que Catalan Films & TV pugui donar major suport a tots aquells projectes audiovisuals sota la directriu 360º, impulsada per l’ICIC.

La quota d'inscripció per l'assistència aquest seminari  és de 50,00 euros.

Per a més informació fes clic aquí

Aquestes trobades es realitzen el primer dijous de cada mes.

ON:
Projeccions - RAI ART
C/ Carders 12, pral
Metro: Jaume I. L4 o Arc del Triomf. L1
Guillermo: 662373332

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

La Filmoteca de Catalunya, membre de la FIAF des de 1992, serà la seu del congrés mundial de la Federació d’Arxius el 2013, en el marc de les seves dues noves seus: la del Raval i el Centre de Conservació de Terrassa. 

El proper Cartoon Master Digital se celebrarà a Màlaga del 3 al 6 de maig

Trobareu els arxius a:http://www.cartoon-media.eu/MASTERS/dig_index.php

Descarrega’t la nota de premsa

El Festival comptarà amb més de 60 títols,entre llargmetratges de ficció,  documentals i curtmetratges. Organitzat per Noucinemart, el Festival va tenir una prèvia al desembre amb un petit avanç als cinemes Verdi Park que amb el nom d'Off Cinemart va presentar un panorama de set pel·lícules de recent producció.

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

Descarrega't el Decàleg de Bones Pràctiques Professionals

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

La Coalición de Creadores ha reiterat la seva petició al Govern central de que el reglament que desenvolupa la Llei Sinde es tramiti per via d’urgència per a evitar que la seva posada en marxa trigui encara més.

Aquí et pots descarregar el resum de l’informe sobre pirateria.

Per a més informació fes clic aquí

Per a veure el vídeo de la sessió fes clic aquí

El proper 10 de maig se celebrarà una jornada informativa del Programa Cultura 2007-2013 d’ajuts europeus al MACBA.

inscripció : aqui

En aquesta edició, el país convidat serà La República Txeca, amb una selecció dels millors curtmetratges realitzats en aquest país durant els últims dos anys i una retrospectiva de Jan Svankmajer, un dels grans animadors de la tradició txeca.

Aquesta nova edició del Festival Mecal portarà novetats en l’àmbit dels premis, ja que a més  més de comptar amb els habituals d’edicions passades, s’afegiran d’altres nous, entre ells el Premi Metrópolis,consistent en l’adquisició, per part del programa Metrópolis de TVE, dels drets dels millors treballs presentats a la secció Obliqua per a passar‐los per televisió. Una ltra novetat en aquest àmbit serà també el Premi Alma al millor guió, atorgat per una epresentació d’alguns dels millors guionistes del sector.

Més informació: aqui

El degà del Col·legi, Daniel Condeminas, va mostrar el seu suport a aquesta iniciativa assistint amb altres personalitats del món audiovisual, a la roda de premsa que s'ha dut a terme aquest matí a la seu de l'Institut Català de les Indústries Culturals.

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

A més, es realitzarà una trobada de professionals del sector, concerts, exhibició de videoclips i de documentals.

Per a més informació fes clic aquí

La mobilització de la comunitat cinematogràfica europea pretén pressionar per a un clar compromís després de 2013. Barroso va afirmar que les declaracions que la Comissió Europea pretenia reduir el programa eren “completament inexactes”. Per contra, va suggerir que es van elaborar plans per “reforçar” el programa. La Comissària Europea de cultura Androulla Vassiliou es va fer ressò de la postura de Barroso i va afirmar que els temors sobre la supressió del programa MEDIA són “infundats” i “injustificats”.

Els principals festivals de cinema espanyols han volgut deixar clara la importància que el Programa Intervé com una forma d'ajuda fonamental en els últims vint anys per a la producció, distribució i difusió del cinema europeu. Els festivals han mostrat la seva preocupació per la pèrdua de la seva autonomia i naturalesa específica. Aquestes mesures suposarien una greu amenaça per al desenvolupament del sector audiovisual europeu en el plànol industrial, al mateix temps que significarien també un obstacle per protegir la diversitat cultural i la creativitat en les cinematografies dels països de la Unió Europea.

Condeminas, en línea amb els altres degans assistents, va remarcar la importància de reforçar les relacions dels tres col·legis, donades les interrelacions cada cop més estretes –tecnologies, projectes compartits, …- del conjunt de professionals que es dediquen a la comunicació, i en concret a la comunicació audiovisual.

Aquesta taula va servir de presentació d’exemples d’aquesta connexió entre els mons del disseny gràfic i el de l’audiovisual, que tenen com a denominador comú l’esmentat Motion Graphics.

Per a més informació fes clic aquí

Per a més informació, feu clic aquí

Entre d’altres qüestions es va acordar una estreta col·laboració de cara a l’organització a Barcelona del Gamelab 2011, la gran trobada del món del videojoc a nivell espanyol, que fins ara s’havia celebrat a Astúries.

Les decisions adoptades han de permetre mantenir el nivell de qualitat i competitivitat dels continguts i serveis multicanal que els mitjans de la Corporació ofereixen a la societat com a servei públic fonamental.

Aquesta reunió s’ha dut a terme després d’una amplia mobilització del sector europeu en forma de dos manifests, un promogut pels directors de cinemes i un altre pel sector de l’animació. La trobada va servir per testimoniar la gran importància de les conclusions de la consulta oberta que va realitzar la Comissió Europea, a la qual va participar el mateix Col·legi. Des del CPAC es vol destacar la importància del compromís de la Comissió Europea envers el Programa MEDIA, així com la coincidència en les conclusions d’ambdues institucions, que són:

· Alleugerir els tràmits burocràtics

· Donar suport en els model de negoci per a assolir la digitalització i l’accés a les noves tecnologies.

· Reforçar l’educació de les audiències, en especial per a que els nous públics apostin pel cinema europeu.

· Eliminació d’obstacles en la distribució.

· Impuls de fonts noves de promoció de forma integral, reforçant entre d’altres eines els festivals.

El Col·legi, en contacte amb altres organitzacions europees, farà un seguiment de quin procés seguirà en els propers mesos el futur del Programa MEDIA.

A més, es va reiterar la importància que qualsevol compromís d’autoregulació del sector tingui els mecanismes suficients per a dur a terme el seu compliment, cosa que, en paraules del degà, “no passa en algun dels existents dins del sector televisiu”. Tant Daniel Condeminas com altres dels presents en la trobada van apuntar la necessitat que el CEMA (Consejo Estatal de Medios de Comunicación) sigui creat amb molta urgència, recordant que ja fa un any que es va aprovar la Llei de l’Audiovisual que preveia la seva creació.

Les conclusions extretes d’aquesta trobada seran traslladades a la Junta Directiva de la Academia de Televisión que impulsarà, entre d’altres accions, la creació d’un manifest que apel·li a la responsabilitat social dels mitjans i advoqui pel respecte a les persones i els seus drets.

Aquest debat neix amb la voluntat de convertir-se en una plataforma per a “escoltar i recollir” les diverses opinions dels professionals. El president de la Academia de Televisión, Manuel Campo Vidal, va defensar la creació d’aquest fòrum al·legant que “ho està demanant la societat, però també ho estan demanant els professionals”. En aquest sentit, es va apuntar que la institució ha d’esdevenir un moviment que defensi la dignitat de la televisió i els seus professionals.

Per a més informació fes clic aquí

Et pots descarregar el decàleg del Codi de Bones Pràctiques des de l'enllaç que hi ha a sota.

Cal destacar que de la vintena de pel·lícules catalanes que es podran veure al Festival  en les diferents seccions, la meitat ja han estat estrenades als cinemes, com per exemple Herois, Buried o Bicicleta, cullera, poma.

Per a més informació fes clic aquí

Ambdós candidats han estat proclamats per la comissió electoral com les dues propostes que reuneixen els requisits per substituir a Álex de la Iglesia en el càrrec. Bigas Luna es presenta a les eleccions recolzat per l’actriu Leonor Watling i el director Yosuaf Bokhari; Enrique González Camacho ho fa amb el suport de la intèrpret Marta Etura i la directora i guionista Judith Colell.

Per a més informació fes clic aquí

A més, durant el Festival es lliuraran els Premis Stereotec 2010, on es podran veure els treballs més significatius de l’any passat. El director artístic de ZOOMVI, Josep Quintana, ha explicat que s’han seleccionat una quinzena de videoclips finalistes, pels més de noranta projectes presentats.

Per a més informació feu clic aquí

Per a més informació fes clic aquí

El Col·legi considera un greu error tant la petició de la Fiscalia com que el poder judicial l’hagi atès, ja que “A Serbian Film” és una obra de ficció que ha estat exhibida a diversos festivals internacionals.

Aquesta iniciativa forma part d’un cicle de presentacions que el Col·legi està duent a terme a distintes facultats d’arreu de Catalunya i que s’estendran durant els propers mesos. La propera cita és el dilluns 28 de març amb els alumnes de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).

Els membres del CPAC, a més de traslladar l’interès del conjunt del sector audiovisual en millorar l’actual vinculació en la producció de continguts per RTVE, varen informar a la directora de TVE Catalunya del projecte de recuperació del patrimoni audiovisual de Catalunya, aprofitant el procés de digitalització de l’arxiu dels estudis de Sant Cugat i de la resta de RTVE.

Per a la propera edició, és previst que se celebri a les instal·lacions del futur Magical, centre de producció audiovisual de Lleida, que hostatjarà un viver d'empreses de producció d'àudio i vídeo, entre altres serveis.

El degà del CPAC, Daniel Condeminas, assistí dijous 23 a l'acte d'inauguració de l'IMAC i traslladà als organitzadors la voluntat del Col·legi per col·laborar de forma més estreta en la preparació de la mostra de l'any vinent.

La Junta del CPAC, a banda d'acceptar les obligades dimissions com a vocals, per incompatibilitat amb les seves noves responsabilitats a la Generalitat, ha agraït a Bou i Riera la feina feta per tots dos al Col·legi en defensa dels interessos dels professionals de l'audiovisual, i els ha desitjat tots els encerts possibles en el disseny i gestió de les polítiques de suport al sector.

Tenint en compte aquestes interessants dades, que posen sobre la taula l’auge de la Ràdio 2.0 a escala global, a partir un triple i ambiciós objectiu: profunditzar amb experts en ràdio online i les seves xarxes socials sobre les oportunitats i desafiaments que ofereix Internet quan es busca connectar amb els nous hàbits de la e-audiència i enllaçar amb les comunitats virtuals; presentar nous serveis de ràdio/àudio on-line i, a continuació, intercanviar experiències i expectatives sobre l’establiment de mètriques d’audiència adaptades al consum de serveis de ràdio/audio on-line, com a element clau per el desenvolupament del sector.

La jornada està orientada als directius de ràdio en antena i on-line i comptarà amb la participació d’agències de publicitat, centrals de mitjans, agències de comunicació i Marketing, agències creatives especialistes en social media. A més, està previst que intervinguin proveïdors de tecnologia i experts destacats del sector. Es comptarà també amb la presència d’operadors de xarxa, desenvolupadors, integradors, així com productores i proveïdors de continguts.

Es tracta, sens dubte, d’una gran oportunitat per prendre el pols a un sector en ple auge, en un event caracteritzat per haver primat, en la seva concepció, els espais d’intercanvi amb l’audiència, amb torns de preguntes, pausa cafè, buffet-networking, grups de discussió online i twitter, entre d’altres.

Ràdio 2.0 compte amb el patrocini d’empreses líders dels sector com Adswizz (inserció publicitària/medició), Flumotion (Streaming), Ando Media Group (streaming/inserció publicitària/medició), Radionomy (Ràdio a la carta)

L’accès a la trobada és gratuït, si bé serà necessari registre per a l’assistència debut a l’aforament, de caràcter limitiat.

Per registrar-te fes click aquí

Per a consultar el programa de la web fes click aquí

El termini d´inscripció es tancarà l´1 de març de 2011

Trobareu tota la documentació a: http://www.peacefulfish.com

L´Animac és també un laboratori en el qual es generen idees i s´estableixen relacions entre les diferents disciplines artístiques.

Aquest any el país convidat és la Xina. De la mà de Liuyi Wang, personatge de pes dins l´actual indústria d´animació asiàtica, es presentarà una selecció de la millor animació que s´està fent a les escoles xineses i també una mirada retrospectiva a través d´una selecció de pel·lícules on amb tècniques de pintura xineses tradicionals s´explicaven contes populars.

A més a més en aquesta edició tindran lloc dues activitats singulars: la participació pública en el projecte de creació per Internet The Johnny Cash Project de Chris Milk, un projecte artístic col·lectiu global a través de la xarxa on tothom podrà participar amb la seva pròpia aportació a partir de la plantilla d´un fotograma per la creació del videoclip "Ain´t No Grave"; i l´espectacle Sensacional , una fusió d´animació i teatre de la companyia Imaginat.

Una de les novetats de la mostra serà el Concurs EsPotAnimac, que organitza conjuntament l´Animac amb la Coordinadora d´ONG´s, on els participants (estudiants d´art i batxillerats artístics de la província de Lleida) poden presentar una proposta d´espot de 20 segons que tracti el tema de la Crisi Alimentària Mundial.

Trobareu ampliada aquesta informació a : www.animac.cat

Aquesta setmana es posa en marxa la 15ena Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (Animac) que, enguany estrena una nova secció, l'Animats TV Fòrum, que reunirà televisions i productores amb l'objectiu de dinamitzar contractes i col·laboracions. Un final de mes que culmina amb l'estrena de la guanyadora del Goya "Chico y Rita" de la factoria Mariscal.

Daniel Condeminas i Montserrat Bou traslladaren a Casals l'interès en comptar amb el CPAC en les diverses activitats i debats que organitzi Òmnium en els propers mesos, vinculats tant al desplegament de la Llei del Cinema com amb l'educació en l'audiovisual a les escoles, dos temes d'interès per al sector i per al conjunt de la ciutadania. Properament, CPAC i Òmnium celebraran una reunió de treball per concretar aquestes línies de treball.

I aquí és on el món audiovisual té molt de camí per córrer... i caldrà córrer perquè les curses cada cop són més accelerades. Ja no es tracta només de fer un bon producte i després comercialitzar-lo pels canals que es puguin, sinó de concebre'l des de l'inici pensant com pot ser d'atractiu per a consums diferenciats, amb requeriments tècnics, de durada i d'aplicacions de relació entre obra, autors i clients-consumidors inimaginables fa només uns pocs anys. El sector dels videojocs té uns quants metres d'avantatge respecte la resta, tant pels seus continguts –a qui no li agrada jugar si té uns minuts disponibles?-- com per la ràpida adaptació als requeriments i noves possibilitats que permeten els distints aparells multimèdia disponibles.

A aquesta reflexió apunta el títol d'aquest escrit: l'audiovisual ha de pensar en gran, i deixar de veure les noves pantalles com un a més a més o un complement de les clàssiques –sales de cinema i la televisió-- sinó aprofitar al màxim l'estreta vinculació que significa el seu gaudi en aquestes pantalles personals, per a moltes coses que encara han de sorgir, i que cada cop més persones portaran a sobre.

(Article publicat a la revista Àreavisua.cat n.8)

Daniel Condeminas

Degà del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya (CPAC)

Alguns dels qüestionaments més radicals provenen de la cultura de la imatge. D’una banda: “Allà on el món real es transforma en simples imatges, les simples imatges es converteixen en éssers reals.”(2). O bé dels dispositius de simulació: quan l l’original ja no és res més que una còpia entre d’altres, i no sempre la més versemblant. O la condensació extrema dels anteriors a partir de la tecnologia digital: videojocs, imatge virtual, realitat expandida, aplicada a camps tan diversos com l’oci, l’entrenament militar, la comunicació, els processos industrials, les relacions personals, l’administració del plaer… esdevenint l’hàbitat psíquic i emotiu de bona part de la població.

Hi ha també un qüestionament de la realitat de caràcter directament polític: constatació de l’expansió d’una realitat dominant que amenaça el teixit d’altres realitats, que amenaça d’esborrar sabers, paisatges, persones, maneres de viure, afectes… Com si mil biblioteques d’Alexandria, encara inscrites en la vida quotidiana de les persones, en els seus afers, en els seus indrets, tornessin a cremar de nou. Com si en un termini de temps, potser molt breu, només ens quedés, amb sort, llegir les seves tristes cendres catalogades per experts. Aquesta expansió d’una realitat dominant no ha conegut una intensitat i una extensió similar a la del capitalisme global, ni en conseqüència una resistència ni un rebuig similar. “Només el rebuig total de la realitat ens la mostra en la seva realitat, ens la mostra en la seva veritat” (3)

Rebuig del món com a realitat que sorprenentment coincideix amb altres visions que provenen de la poètica i la metafísica: l’advaita vedanta (el no-dualisme hindú) o la mística sufí en l’islam, entre d’altres: “L’u és la realitat; la multiplicitat no és res més que noms i formes.”(3) En identificar-nos amb aquests noms i formes, ens allunyem de la nostra veritable naturalesa. Des d’aquesta perspectiva, l’anomenada realitat no se sosté si no és per una mena d’autosuggestió, que emana de l’espès entramat de desitjos i temors, falses identificacions, accions i reaccions, en una experiència no llunyana del somni.

(1) Mahmud Shabistari, El jardí dels secrets. Pèrsia, segle XIII.

(2) Guy Debord, La société du spectacle.

(3) Santiago López Petit, La movilización global.
      (4)  Ramana Maharshi, Sé el que ets.

www.desorg.org

Projecció intro des-realitat (90')

Projeccions simultànies Hall i Auditori. VOSE, VOSC.

Per veure el programa fes clic aquí

Per consultar la Web fes clic aquí

Pel que fa a les categories d'interpretació, "Pa negre" s'ha endut la majoria dels reconeixements. El guardó a millor actriu protagonista ha estat per Nora Navas; el de millor actriu de repartiment, per Laia Merull i els joves Francesc Colomer i Marina Comes s'han imposat a les categories de millor actor i actriu revel·lació. 

Per arrodonir la nit, "Pa negre" també s'ha endut el premi a la millor direcció de fotografia, per Antonio Riestra, i el premi a millor direcció artística, per Ana Alvargonzález.

El triomf de les produccions catalanes
La pel·lícula d'Agustí Villarnga no ha estat l'única producció catalana que ha recollit estatuetes. "Buried", dirigida per Rodrigo Cortés, ha recollit el guardó a millor guió original, el de millor muntatge  i el de millor so. Per altra banda, el documental sobre lluita contra l'Alzheimer de l'expresident Pasqual Maragall i la seva família, "Bicicleta, cullera, poma", també s'ha imposat en la seva categoria i s'ha endut el Goya.

En la categoria d'animació, "Chico y Rita", el film de Fernando Trueba i Javier Mariscal sobre la cultura i la música cubana, ha estat la producció premiada i “Lope”, dirigida per Andrucha Waddington, però produïda pel català Edmon Roch ha rebut el premi per a la millor cançó original, per "Que el soneto nos tome por sorpresa" de Jorge Drexler.

Llista complerta de guanyadors:

Millor pel·lícula: 'Pa negre'
Millor direcció: Agustí Villaronga - 'Pa negre'
Millor direcció novell: David Pinillos - 'Bon apetit'
Millor actriu protagonista: Nora Navas - 'Pa negre'
Millor actor protagonista: Javier Bardem - 'Biutiful'
Millor guió original: 'Buried'
Millor guió adaptado: 'Pa negre'
Millor actor de repart: Karra Elejalde - 'También la lluvia'
Millor actriu de repart: Laia Marull - 'Pa negre'
Millor actriu revelació: Marina Comas - 'Pa negre'
Millor actor revelació: Francesc Colomer - 'Pa negre'
Millor música original: Alberto Iglesias - 'También la lluvia'
Millor cançó original: 'Que el soneto nos tome por sorpresa' de Jorge Drexler - 'Lope'
Millor documental: 'Bicicleta, cuchara, manzana'
Millor direcció de producció: 'También la lluvia'
Millor direcció de fotografia: Antonio Riestra - 'Pa negre'
Millor direcció artística: Ana Alvargonzález - 'Pa negre'
Millor montatge: 'Buried'
Millor disseny de vestuari: 'Lope'
Millor so: 'Buried'
Millor pel·lícula d’animació: 'Chico y Rita'
Millor pel·lícula hispanoamericana: 'La vida de los peces', del chilè Matías Bize.
Millor pel·lícula europea: 'El discurso del rey', de Tom Hooper y triumfadora també en els Bafta
Millor cortometratge de ficció espanyol: 'Una caja de botones'
Millor cortometratge documental espanyol: 'Memorias de un cine de provincias'
Millor cortometratge d’animació espanyol: 'La bruxa'
Millor maquillatge o perruqueria: 'Balada triste de trompeta'
Millors efectes especials: 'Balada triste de trompeta'
Goya d’honor: Mario Camus

El degà del CPAC, Daniel Condeminas, va reunir-se amb en Jesús Del Hoyo, degà del Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, i amb en Jose Maria Martí , degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, el passat més amb la missió de no només establir aquest vincle, sinó de preparar unes properes reunions bilaterals de les respectives juntes col·legials, per explorar aquestes col·laboracions i actuacions conjuntes de cara al futur; tal i com ja s'ha iniciat amb el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya.

Durant aquests dies, es podrà assistir a diferents tipus d'activitats compreses en:

Ficció/ Videoclip / Vídeo Publicitari / Disseny Web / Documentals / Tràilers falsos / Videocreació/ Animació / d'entre altres.

Per a veure tota la programació dels events, fes click aquí

Dilluns 7, dimecres 9 i dimecres 16 de febrer, de les 10:00 h a les 14:00 h

Sala Puig i Cadafalch de la Casa de la Convalescència (Institut d'Estudis Catalans). C/ del Carme núm.47. Barcelona.

PONENTS

Carles Coloma. Soci i director de Search & Drive, Management Consultants. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials (UAB) i màster en Direcció i Administració d'Empreses (IESE). Ha estat director general en empreses de diferents sectors i mides.
 

Andrea Varga. Consultora associada de Search & Drive, Management Consultants. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Finances (Bucarest, Romania) i màster en Direcció i Administració d'Empreses (IESE). Ha ocupat diversos llocs de responsabilitat en companyies del sector financer.

20 PLACES DISPONIBLES PER ORDRE D'INSCRIPCIÓ. UNA PERSONA PER EMPRESA.

inscriu-te : aqui

PROGRAMA

Dia 1.

• Què és un Pla estratègic. Què no és un Pla estratègic
• Quan es fa servir el Pla estratègic
• En què es diferencia el Pla estratègic participatiu de la resta de modalitats
• Esquema bàsic dels continguts del Pla estratègic
• Anàlisi de mercat - competència
• Anàlisi DAFO
• Posicionament actual i posició on es vol ser en el futur
• La missió, la visió i els valors
• Definició dels objectius amb una previsió de tres o cinc anys vista
• Definició de les polítiques necessàries per assolir els objectius que ens proposem, a tres o cinc anys vista

Dia 2.

• Continuació en la definició de les polítiques
• Estructura organitzativa necessària per assolir els objectius fixats
• Previsió de comptes de resultats amb una previsió de tres o cinc anys vista
• Necessitats d'inversió i finançament
• Exemples pràctics de Pla estratègic
• Pràctiques de com realitzar algunes fases del Pla estratègic
• Com s'implementa el Pla estratègic
• Els principals errors sorgits de confeccionar i implementar el Pla estratègic
• El Pla estratègic com a eina de gestió sostenible

Nota: Al final del dia 2 es seleccionaran de forma voluntària entre tots els participants, un màxim de 10 empreses que podran preparar el seu propi Pla estratègic en una versió reduïda. Les empreses seleccionades disposaran d’un assessorament individual via correu electrònic per part dels ponents per resoldre tots els dubtes i preguntes que tinguin en la confecció del seu Pla estratègic en versió reduïda.

Dia 3.
Cadascuna de les 10 empreses seleccionades exposaran, en un màxim de 10 minuts, a la resta dels participants el seu Pla estratègic simulant una reunió del seu Consell d’Administració o similar. Un cop realitzada cada exposició, tant la resta dels assistents com els ponents del taller, debatran el pla estratègic presentat, tant des del punt de vista de la metodologia aplicada com de la viabilitat inicial del mateix, tot aportant els seus suggeriments a cadascuna de les empreses participants.

Recomanacions:

- Els estats membres de la UE han d'intensificar esforços per posar en línia les col·leccions de tots els seus museus, arxius i biblioteques.
- Convertir el portal Europeana en la principal referència del patrimoni cultural europeu en línia.
- Els propietaris d'obres subjectes a drets d'autor, però que hagin deixat de distribuir-se comercialment, han de posar-les en línia i, si no ho fan ells, han de fer-ho les institucions culturals.
- Han d'adaptar-se les normes de la UE sobre les obres orfes.
- Els estats han d'augmentar de forma considerable el finançament de la digitalització de continguts digitals.
- Ha de fomentar-se la cooperació entre el sector públic i el privat i tenir com a resultat l'accés transfronterer al material digitalitzat per a tots.
- Per garantir la conservació de les col•leccions en format digital cal fer una segona còpia del material cultural i arxivar-la a Europeana.

Per a més info fes click aquí

Marta Fernàndez va exposar que els coautors de l’obra audiovisual han estat víctimes dels problemes entre les entitats de gestió i empreses del sector. “No només no s’han resolt anteriors errors sinó que en tenim de nous”. Fent referència al “cànon digital” i la “piratería”, el Col·legi va fer un seguit de propostes per a garantir el cobrament dels drets d’autor en els diferents casos a internet.

El CPAC va participar en aquesta trobada juntament amb nombrosos acadèmics i representants de col·lectius professional com UTECA, AISGE, EGEDA, AMETIC i ALMA a més de representants de diferents televisions, productores i departaments jurídics d’empreses del sector audiovisual.

De forma similar a l'altres lleis que afecten el món de les indústries culturals i, en especial l'audiovisual, el govern espanyol les ha impulsat sense buscar prèviament un consens amb el sector. L'objectiu de protegir els drets de propietat intel·lectual a internet resta molt lluny d'assolir-se tal i com quedarà i, l'únic positiu –i ho és-- és que s'aprofundeix en la consideració d'aquests drets com un bé a protegir socialment.

Bé, de fet hi ha un altre element positiu del procés, que és el mandat per encarar la modificació del canon per còpia privada –el canon digital-- a resultes de la sentència europea. Tan de bo servís per iniciar definitivament la necessària actualització de la llei de propietat intel·lectual, per adaptar-la a l'entorn digital i al gran canal de difusió que és internet. I de pas, que servís per garantir una exquisida transparència en el repartiment dels diners vinculats a aquests drets, tant per als autors com per als productors i editors.

Ara, si es vol fer seriosament, caldrà seure a taula els grans absents de tot aquest debat, per tal de negociar l'establiment de mecanismes de compensació econòmica que serveixin a uns sectors de les indústries culturals castigadíssims per la praxi del “gratis total” aplicat a les seves produccions. Uns grans beneficiaris de tant trànsit d'arxius digitals amunt i avall per la xarxa: els operadors de telecomunicacions. Gens casualment, la legislació estatal pendent dels darrers debats parlamentaris s'ha allunyat de les ja apr a existents a la UE i als mateixos Estats Units. Aquests sí han imposat les seves regles: al (nostre) client no se'l toca.

Si el canvi legislatiu arriba a temps i arriba bé, el benefici serà per a tothom: els sectors culturals implicats, perquè tindran unes regles de joc clares en l'entorn digital; i el conjunt de la ciutadania que podrà gaudir d'una oferta de continguts d'oci cultural a la xarxa a uns preus definitivament atractius.

Mentre, caldrà seguir de prop el que passi la setmana vinent a París. Organitzat per l'OMPI, el 6è. Congrés Mundial de lluita contra la falsificació i la pirateria  tindrà internet com a tag estrella d'aquesta trobada internacional. Pel que fa a les sessions de treball, em quedo amb el títol d'una: el poder de l'educació i la sensibilització en la construcció de la propietat intel·lectual. Els governs del nostre entorn són molt lluny d'aprovar aquesta assignatura.

Fa més de dos anys, el CPAC va defensar la necessitat de considerar el conjunt de la programació de la ràdio, televisió i dels nous canals digitals com a part indestriable del seu servei públic.

Seguint aquesta necessitat, s’ha realitzat un treball de sistematització dels temes que es consideren prioritaris alhora d’elaborar un manual d’us per a TV3 i Catalunya Ràdio. Aquestes consideracions han estat elaborades des de la Junta del Col·legi recollint  les aportacions dels col·legiats de TV3 i Catalunya Ràdio i, posteriorment, s'han fet arribar als responsables de la redacció dels dos manuals, després d'haver gestionat amb les direccions d'ambdós mitjans i que el CPAC exerciria amb les funcions d'assessorament extern a la CCMA.

Suggeiments resumits en els següents punts d’entre altres:

·Reconeixement dels continguts no informatius de TVC i Catalunya Ràdio com a part fonamental del servei públic.

·Posar en primera línia els continguts no informatius de TVC i Catalunya Ràdio com a protagonistes de l’enriquiment i reforçament de l’imaginari col·lectiu de la societat catalana, i de contribució en la creació cultural del país.

·Defensa i exercici dels principis de qualitat (tècnica i creativa) en tots els processos: guió, producció, realització, sonorització, edició i muntatge...

·Clarificació de les distintes categories o especialitats professionals i llurs responsabilitats envers l’obra audiovisual i radiofònica en la que hi participen.

DOCSBARCELONA MILLOR PEL·LÍCULA

FOREIGN PARTS de Verena Paravel i John Paul Sniadecki

TV3 DRETS HUMANS

ENEMIES OF THE PEOPLE, de Rob Lemkin i Thet Sambath

TEENS&DOCS

EL EDIFICIO DE LOS CHILENOS, de Macarena Aguiló

I el Jurat Nou DocsBarcelona, presidit per Elena Oroz, codirectora de Blogs&Docs, i completat per Joan León Fábregas, creador de Butxaca i la Maria Arranz, periodista de Le Cool, va fallar els premis:

TV3 NOU TALENT

TODOS VÓS SODES CAPITÁNS,  d’Oliver Laxe

KIDS&DOCS

L’ÚLTIM VESTIT DE LA JÚLIA, de Xavier Artigas i Diethield Meier.

Finalment el públic assistent a les sales va considerar el seu film favorit:

PREMI DEL PÚBLIC

EL AMBULANTE, d’Eduardo de la Serna, Lucas Marcheggiano i Adriana Yurcovich

I el públic internauta, juntament amb el Jurat Nou DocsBarcelona, va triar el curt documental guanyador d´entre els 30 participants al Concurs Short DocsBarcelona Spanair, atorgant el premi a:

SHORTDOCS SPANAIR

LIV, de Noemi Sjoberg

Més informació: Mònica Garcia, mgarciam@gencat.cat , tel. 935524942

Més informació a: http://www.ebu.ch/en/hr_training/ebutraining/home.php 

Trobareu més informació a la pàgina www.esodoc.eu

No importa el format, ni la temàtica, només hi ha 2 normes: El documental ha d’estar rodat en un únic pla seqüència i ha de tenir una durada de màxim 10 minuts.

Entre els curts presentats, un comité seleccionarà els 30 millor d’entre els quals sortirà el curt guanyador per votació popular.

El premi consisteix 12 viatges Spanair -anada i tornada- per a 2 persones durant tot un any. A més a més entre els votants al web se sortejarà un vol Spanair Barcelona-Helsinki -anada i tornada- per a dues persones.

El dia 25 de gener s’obrirà el període de votació per seleccionar el “Millor curtmetratge ShortDocs DocsBarcelona-Spanair”.

L’entrega del premi Millor ShortDocs es farà el 6 de febrer, durant la cerimònia de clausura del Festival DocsBarcelona.

Per a més info fes clic aquí

El degà del CPAC ha explicat que ‘la fórmula finalment escollida farà més lenta l’actuació de les autoritats ja que introdueix el requisit d’una autorització judicial prèvia per tal que la Comissió de la Propietat Intel·lectual pugui demanar la identificació i iniciar el procés per al tancament de les pàgines de descàrregues de continguts audiovisuals a la xarxa’.

Condeminas ha afirmat que ‘aquest acord parlamentari és tant sols un punt inicial ja que cal adequar amb urgència els drets de propietat intel·lectual al món d’internet i les noves tecnologies de la societat de la informació’. En aquest sentit, el degà del CPAC ha valorat positivament ‘el compromís paral·lel adquirit pel Govern espanyol per a tirar endavant un decret llei que reformi en un termini de tres mesos la normativa de compensació per còpia privada, coneguda com a cànon digital’. Malgrat això, Condeminas ha finalitzat reclamant al conjunt les forces parlamentàries que ‘treballin amb caràcter d’urgència i des del diàleg i el consens amb tots els actors implicats amb l’objectiu d’actualitzar la Llei de propietat intel·lectual, consolidant un model transparent, eficaç i objectiu de retribucions’.

Fèlix Riera (Barcelona, 1964) ha estat des de fa gairebé quatre anys el director editorial del Grup 62 des que fou adquirit per Planeta i Enciclopèdia Catalana. Membre del comitè de govern de Política Cultural d'Unió Democràtica, va iniciar la seva trajectòria en el camp audiovisual però té experiència com a productor de cinema i televisió, en la docència i en el camp editorial, on ha centrat la seva trajectòria els darrers anys. Com a representant de CiU, ha estat conseller del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i i és membre fundador i vocal del Col·legi de l'Audiovisual de Catalunya. També va ser fundador del diari Elsingulardigital.cat i de la productora Octubre Produccions i director editorial de l'Esfera dels Llibres. Va estudiar a l'Institut de RTVE en l'especialitat de producció.

Cada capítol té un títol com “La lloança”: un escriptor mediocre que enalteix i posteriorment despotrica contra un consolidat; “La suïcida”: una oficinista a punt de tirar-se per una balconada, sent impedit per un paleta que està treballant . Una senyora d'edat avançada que va desallotjant tota la seva casa, arrencant parets, sòls, i artilugis que acaben en el contenidor, etc. 

El degà del CPAC, Daniel Condeminas, va assistir a l' estrena amb representant de la cultura catalana.

Ana Maria Bordas va reiterar el compromís de:

-Enfortir la producció interna en el centre de Sant Cugat.

-Millorar l'equipament de Sant Cugat amb la incorporació integral d'HD (High Definition)

-Treballar per a l'increment d'hores d'emissió en llengua catalana. 

“La Televisió pública: el model de TVE Catalunya”

A càrrec de la nova directora de TVE Catalunya, Ana Maria Bordas.

Presentació a càrrec del periodista Víctor Amela.

 Un dinar-conferència, amb diversos representants del sector audiovisual

que es realitzarà a les 13.45 hores, a l'Hotel Rívoli Ramblas, 128.  

Preu del dinar: 35 €. (socis de l’Ateneu: 25 €).

Reserva i venda de tiquets Tel. 93 343 61 21.

En el decurs d’aquesta trobada es varen exposar per part dels assistents diferents aspectes problemàtics (“pirateria” mala gestió de drets, plagis, etc.) dels que els autors de l’obra audiovisual en són part afectada; La representació del CPAC va suggerir que en cas necessari, els nostres col·legiats podien ésser pèrits davant els contenciosos que pogueren produir-se. 

Manuel Campo Vidal, president de “la Academia de Televisión”, anuncià la creació d’una plataforma de debat sobre propietat intel·lectual en el sí de la Institució per apropar postures que siguin tingudes en compta en una futura “Ley Sinde”.En aquesta línia va fer oferiment de la Institució com a “punto de encuentro para los diferentes actores que están en el debate de la propiedad intelectual en España”.Així doncs, va anunciar la creació d’una comissió que fomentarà periòdicament reunions amb les parts implicades i que tindrà com a portaveus a Fernando Navarrete, vicepresident primer i Carlos Martín, vocal de la Junta Directiva (ambdós. ja varen participar a la taula “La veu dels autors” a la Jornada que el CPAC va organitzar.

Els representants del CPAC varen entregar una còpia de la carta que el nostre Col·legi va trametre als diferents Grups Parlamentaris representats al Senat i al Congrés de Diputats, i en paraules del president de la Academia de Televisión la veu de l’audiovisual té que ser escoltada devant la presa de decisions que afecten al nostre sector dient: “...quienes estamos en el audiovisual también tenemos algo que decir. El negocio de la televisión es una cadena muy larga de oficios y todos deben ser respetados y reconocidos sus derechos. Es necesario hacer sentir la voz del audiovisual en esta refundación del sistema industrial que estamos viviendo” va asseverar.

En aquesta primera reunió de treball va participar el director de Políticas e Industrias Culturales del Ministerio de Cultura, senyor Santos Castro Fernández que va donar les gràcies perque l’Academia se sumaba al debat i que aquest es faci “desde el diálogo con las partes y no de manera visceral”. Apart del CPAC, a la trobada professional, també participaren acadèmics i representants de col·lectius como el dels internautes, els guionistes i els periodistes així com representants de diferents televisions, productores, entitats gestores de drets i departaments jurídics d’empreses del sector audiovisual.

El CPAC continuarà sempre participant, col·laborant i estant en contacte, amb tots aquells organismes que contribueixin a les millores dels drets, la dignitat i el respecta que els professionals de l’audiovisual mereixen.

Pa Negre, va acabar portant-se els premis de : millor pel·lícula en català, millor director, millor guió, millor protagonista femenina per Nora Navas, millor actor secundari per a Roger Casamajor i millor actriu secundària per a Marina Comes, al costat d'altres sis estatuilles dedicades a l'aspecte tècnic del film.

Altres premis que es van otorgar ahir va ser :

-millor pel·lícula en llengua no catalana: Buried (Enterrat), de Rodrigo Cortés.

-millor protagonista masculí : Eduard Fernández per La mosquitera

-millor pel·lícula documental : Bicicleta, cullera, poma

-millor pel·lícula europea: la cinta blanca, de Michael Haneke.
 

La presentació de la gala ,es van encarregar el mestre de cerimònies, Alex O’ Dogherty, i els cantants José Mercé, Miguel Poveda, Zenet, Dulcinea Juárez i El Langui.

el llistat de guanyadors dels premis Forqué va ser : 

MILLOR PEL·LÍCULA: Buried (Enterrat), de Rodrigo Cortés.

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA: Luis Tosar per 'També la pluja'.

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA:Ex aequo Emma Suarez i Nora Navas per 'La mosquitera' i 'Pa negre', respectivament.

PREMI ESPECIAL Al MILLOR LLARGMETRATGE DOCUMENTAL O D'ANIMACIÓ:Bicicleta, cullera, poma, de Carles Bosch.

MEDALLA D'OR: Luis Megino, En reconeixement a tota la seva trajectòria i la seva dedicació al mon del cinema.

Comprèn una sèrie de mesures de suport a la indústria audiovisual europea centrades en la formació dels professionals, el desenvolupament de projectes productius, el suport a festivals i la distribució i promoció de pel·lícules i programes audiovisuals

A més, hi ha una necessitat de veure com els objectius del Programa de futur i línies d'acció han de ser revisats a la llum de la situació actual pel que caldrà respondre als actuals esdeveniments mundials i l’explotació del sector assegurant els efectes d’estructuració més possibles.

Per visualitzar la llei al diario oficial de la generalitat de catalunya només cal que descarregeu el fitxer adjunt. 

La carta enviada als portaveus parlamentaris fa especial incidència en el fet que ‘el redactat del projecte de Llei no preveu actuacions sobre qui es descarrega un contingut il·lícit, ja que distingeix clarament sobre qui s’actuaria i sobre qui no en defensa dels drets de propietat intel·lectual’. En aquest sentit, el CPAC considera que  ‘aquesta limitació és positiva i raonable dins l’actual context social i ciutadà, ja que s’allunya de legislacions que sí contemplen la penalització de la descàrrega il·lícita com les de la Gran Bretanya o França’.

Malgrat això, la missiva signada pel degà del Col·legi adverteix que ‘amb la reforma que finalment pugui sorgir del consens parlamentari no donarem solució a tots els problemes ja que cal adequar amb urgència els drets de propietat intel·lectual al món d’internet i les noves tecnologies de la societat de la informació’. Per aquest motiu, el degà dels professionals de l’audiovisual catalans ha demanat als grups

parlamentaris de les dues cambres legislatives estatals que ‘l’informe la subcomissió del Congrés sobre la modificació de la Llei de propietat intel·lectual no quedi arxivat per més temps, i que en aquesta mateixa legislatura s’iniciï el procés d’actualització i reforma integral d’aquesta Llei, i de totes aquelles que puguin afavorir l’essencial control d’autors i productors sobre la seva obra audiovisual en entorns com internet’.

D’altra banda, Condeminas ha confirmat que ‘Francesc Llobet i Marta Fernàndez assistiran en representació de la junta del CPAC a la reunió sobre la situació dels drets d’autor en el sector de l’audiovisual que l’Academia de las Ciencias y las Artes de la Televisión ha convocat el proper dilluns a Madrid’. El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya serà l’única entitat catalana del sector representada a la trobada.

Tots sabem que no hi ha res més cridaner que plantejar un debat en termes de bons i dolents. La polèmica mediàtica ha estat protagonitzada entre els pretesos representants de tothom -perquè d'usuaris d'internet en som la majoria de la població i no escollim delegats enlloc- i les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual. Entre una pretesa llibertat amenaçada i els suposats repressors per la via del cobrament indiscriminat. Com si tots no paguéssim per accedir a la xarxa; ¡i aquí encara més que a la resta d'Europa!

¿Tindria efectivitat aquesta norma pel que fa al majúscul trànsit de continguts descarregats sense autorització dels seus titulars? Més d'un pensa que no, i molts pensem que molt poc. Però deixant de banda la seva discutible eficàcia i garantisme jurídic, el que té de transcendent és que situaria la salvaguarda dels drets de propietat intel·lectual com un objectiu d'interès públic. I ho és.

¿Solucions? No es tracta només d'incorporar-se a nous models de negoci a internet i a la multiplicitat de pantalles que s'hi van connectant, ¡tant de bo! Si al món de la música li va tocar el rebre primer -entre altres qüestions per la facilitat de transmissió d'un arxiu musical- i ha hagut de replantejar de dalt a baix tot el negoci, la resta està fent els deures, sense excepcions, des del cinema fins als videojocs. Però sense unes regles de joc tan legítimes com les del consum cultural presencial, l'opció de consum per adquisició continuarà amenaçada per un cop de tecla de la il·lícita descàrrega gratuïta. El món editorial català, que ha apostat decididament per facilitar atractives plataformes d'adquisició d'e-books, contempla com els percentatges de descàrregues il·legals s'han disparat exponencialment

I No parlem més de pirateria, si us plau. El romanticisme d'aquest terme ha fet banal i simpàtic tot el que hi ha al darrere; barrejant les descàrregues il·lícites que fa algú des de casa amb el fet de fer negoci il·legal oferint o facilitant l'accés a continguts dels quals no es tenen drets d'explotació. Les accions sancionadores previstes anirien adreçades només contra els segons. A França, la Gran Bretanya i al bressol d'internet, els Estats Units, les actuacions legals, però, van directament contra l'usuari. La diferència no és pas menor, i marca un escenari al qual més valdria no haver d'arribar. Cometríem un gravíssim error si pretenguéssim solucionar qualsevol problemàtica d'ampli abast ciutadà només per la sanció en cas d'incompliment de la norma. Cal educació i cal formació. Educar en el coneixement crític de tot el que els arriba als infants i joves per la pantalla global que ha esdevingut el seu entorn. Educar a valorar i estimar les creacions culturals que, per primer cop a la història, són accessibles amb un sol gest dactilar. I aquí, a més de l'indispensable paper familiar, l'escola és clau, amb la preparació del professorat present i futur per al repte. El nou Govern té a les mans dues lleis, aprovades en el darrer any i mig, que ho contemplen i que ara cal reglamentar: educació i cinema.

És imprescindible que la circulació i difusió de continguts culturals per la xarxa sigui sostenible econòmicament; per als seus consumidors -que som totes i tots-, que tindran uns preus ajustats, i per als seus creadors i empresaris, que tindran unes línies de negoci sostenibles. Per això es fa urgent que, aprovada o no la llei Sinde, s'impulsi una actualització eficaç d'una llei de propietat intel·lectual. Des del consens entre usuaris i representants de les indústries culturals i els seus autors, sense oblidar els grans beneficiats del trànsit a internet, companyies de telefonia i buscadors d'internet

-gens casualment absents del debat- per tal de consolidar un model transparent, eficaç i objectiu de retribucions. Europa ho reclama, i el nostre país i la resta de l'Estat ho necessiten. La sentència sobre el canon digital és un element més que obliga a treballar en aquesta direcció. En benefici de tothom, perquè serà en benefici de la cultura.

Degà del Col·legi Professional

de l'Audiovisual de Catalunya.

Condeminas ha criticat que ‘el debat sobre la llei i el seu reflex mediàtic s’hagi plantejat massa vegades en els darrers mesos en termes en una falsa dicotomia entre bons i dolents, entre defensors de la llibertat i repressors’. En aquest sentit, el degà del CPAC ha afegit que ‘ha faltat pedagogia per part del Govern espanyol a l’hora d’explicar aquest avenç legislatiu en positiu, en benefici de tota la societat’. Condeminas ha recordat que ‘el respecte a la propietat intel·lectual és una necessitat si volem garantir la creació cultural, tant si pensem en els seus autors i autores, com si entenem indispensable la viabilitat de les empreses de les indústries culturals’.

Finalment, el degà dels professionals catalans de l’audiovisual ha reclamat ‘que s’assoleixi un pacte, des del diàleg i el consens amb tots els actors implicats, que porti a una actualització eficaç de la Llei de propietat intel·lectual, per tal de consolidar un model transparent, eficaç i objectiu de retribucions’.

El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya, CPAC, expressa avui la necessitat que el conjunt de la societat es posi del costat dels creadors, professionals i empresaris de la cultura, i per tant, defensi com a valor cívic i democràtic la propietat intel·lectual. El respecte a la propietat intel·lectual és una necessitat si volem garantir la creació cultural, tant si pensem en els seus autors i autores, com si entenem indispensable la viabilitat de les empreses de les indústries culturals. L’obra audiovisual és un bé a preservar i promoure com qualsevol altra obra de consum cultural.

Sense ignorar les diferències existents entre sectors, el conjunt de les obres audiovisuals –des del cinema als videojocs— han de poder ser disponibles i comercialitzar-se a les noves pantalles connectades a internet que facilitin aquest consum cultural. Però mentre aquests continguts puguin ser descarregats il·lícitament per plataformes o sistemes que no respectin els drets de propietat intel·lectual o industrial, continuarem posant en perill el futur de molts llocs de treball professional, de creació de riquesa, i moltes potencialitats de desenvolupament creatiu, cultural, industrial i artístic romandran amenaçades.

Demanem al conjunt de governs i administracions públiques que tenen competències en matèria cultural o educativa a promoure els drets de propietat intel·lectual com un valor democràtic, ciutadà i cultural. Per això,

demanem al nou govern de la Generalitat:

·         Impulsar els preceptes sobre educació audiovisual previstos a la Llei d’Educació de Catalunya i a la Llei del Cinema de Catalunya, per tal de fer conèixer i valorar les expressions culturals i artístiques, les indústries que les sustenten i, alhora conscienciar i fomentar el respecte als drets de propietat intel·lectual dins les escoles.

·         que es desplegui l’article 155 de l’Estatut; tant pel que fa a donar la màxima agilitat i eficàcia als registres catalans de la propietat intel·lectual i la industrial; com també per explorar, conjuntament amb les organitzacions i institucions representatives dels distints sectors de la creació cultural, com exercir millor les competències vinculades a les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual.

 i demanem al govern de l’Estat i al conjunt de forces parlamentàries del Congrés de Diputats:

·         assolir un ampli consens alhora d’aprovar una primera normativa –tan àgil com garantista jurídicament—que intervingui positivament per ressoldre el greu problema de les descàrregues il·lícites de continguts culturals a la xarxa.

·         Estudiar amb urgència l’actualització de l’actual Llei de propietat intel·lectual al nou escenari digital de la societat de la informació, comptant amb la participació de les organitzacions i entitats del món de les indústries culturals. Dins d’aquest àmbit, i davant de la sentència europea sobre el cànon digital, entenem que l’adequació de la normativa estatal sobre la compensació pel dret a la còpia privada ha de fer-se des del diàleg entre els diversos actors implicats, per tal que la solució adoptada afavoreixi directament als autors i productors, amb mecanismes de retribució transparent i objectiva.

En quant a la proposta d'activitats 2011 i futur es va debatre la continuïtat de treball del Codi de Bones Pràctiques i es va aprovar el Decàleg del mateix per unanimitat. També es va presentar l'acció promocional per augmentar la massa col·legial i el projecte de la posada en marxa d'una exposició sobre videojocs i el desenvolupament del projecte delMuseu de l'Audiovisual,entre d'altres.

 Agraïm molt la presència i l'actitud constructiva de tots els presents a l'assemblea.

Sense ignorar les diferències existents entre sectors, el conjunt de les obres audiovisuals –des del cinema als videojocs— han de poder ser disponibles i comercialitzar-se a les noves pantalles connectades a internet que facilitin aquest consum cultural. Però mentre aquests continguts puguin ser descarregats il·lícitament per plataformes o sistemes que no respectin els drets de propietat intel·lectual o industrial, continuarem posant en perill el futur de molts llocs de treball professional, de creació de riquesa, i moltes potencialitats de desenvolupament creatiu, cultural, industrial i artístic romandran amenaçades.

Demanem al conjunt de governs i administracions públiques que tenen competències en matèria cultural o educativa a promoure els drets de propietat intel·lectual com un valor democràtic, ciutadà i cultural. Per això,

demanem al nou govern de la Generalitat:

·         Impulsar els preceptes sobre educació audiovisual previstos a la Llei d’Educació de Catalunya i a la Llei del Cinema de Catalunya, per tal de fer conèixer i valorar les expressions culturals i artístiques, les indústries que les sustenten i, alhora conscienciar i fomentar el respecte als drets de propietat intel·lectual dins les escoles.

·         que es desplegui l’article 155 de l’Estatut; tant pel que fa a donar la màxima agilitat i eficàcia als registres catalans de la propietat intel·lectual i la industrial; com també per explorar, conjuntament amb les organitzacions i institucions representatives dels distints sectors de la creació cultural, com exercir millor les competències vinculades a les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual.

i demanem al govern de l’Estat i al conjunt de forces parlamentàries del Congrés de Diputats:

·         assolir un ampli consens alhora d’aprovar una primera normativa –tan àgil com garantista jurídicament—que intervingui positivament per ressoldre el greu problema de les descàrregues il·lícites de continguts culturals a la xarxa.

·         Estudiar amb urgència l’actualització de l’actual Llei de propietat intel·lectual al nou escenari digital de la societat de la informació, comptant amb la participació de les organitzacions i entitats del món de les indústries culturals. Dins d’aquest àmbit, i davant de la sentència europea sobre el cànon digital, entenem que l’adequació de la normativa estatal sobre la compensació pel dret a la còpia privada ha de fer-se des del diàleg entre els diversos actors implicats, per tal que la solució adoptada afavoreixi directament als autors i productors, amb mecanismes de retribució transparent i objectiva.

Durant la Jornada, El CPAC va presentar un manifest reclamant al conjunt de la societat que “es posi del costat dels creadors, professionals i empresaris de la cultura, i per tant, defensi com a valor cívic i democràtic la propietat intel·lectual”.

Daniel Condeminas, degà del Col·legi, va recordar que "el respecte a la propietat intel·lectual és una necessitat si volem garantir la creació cultural, tant si pensem en els seus autors i autores, com si entenem indispensable la viabilitat de les empreses de les indústries culturals. Per aquest motiu, el manifest insta als diferents governs i administracions públiques amb competències en matèria cultural o educativa a promoure els drets de propietat intel·lectual com un valor democràtic ciutadà cultural”.

D'altra banda, també ha reclamat al govern espanyol i al conjunt de forces parlamentàries amb representació en Congrés de Diputats que “siguin capaços d'aconseguir un ampli consens a l'hora d'aprovar una primera normativa que intervingui positivament per resoldre el greu problema de les descàrregues il·lícites de continguts culturals a la xarxa”.

Finalment, ha demanat que “s'estudi amb urgència l'adequació de l'actual Llei de propietat intel·lectual al nou escenari digital de la societat de la informació”, comptant amb la participació de les organitzacions i entitats del món de les indústries culturals. En aquest sentit, i davant la sentència europea sobre el cànon digital, el text del manifesta reclama que “l'adequació de la normativa estatal sobre la compensació pel dret a la còpia privada es faci des del diàleg entre els diversos actors implicats, perquè la solució adoptada afavoreixi directament als autors i productors, amb mecanismes de retribució transparent i objectiva”.

L' invitació es col·legiat i acompanyant. 

 mes informació , descarregeu el  fitxer .

Programa de la Jornada:

9:00h Lliurament d'acreditacions

9:15h Benvinguda i inauguració

9:30h Regulació europea i estatal dels drets de la propietat intel·lectual a internet

       (Emma Teodoro, investigadora de 'Institut de Dret i Tecnologia de la UAB)

10:00h Actuacions contra delictes telemàtics vinculats a l'audiovisual

       (Grup de delictes telemàtics)

10:30h Pausa - Cafè

10:45h Present i futur del cànon digita (Taula rodona)

        - Respresentant d'APEMIT

        - Representant d'ASIMELEC

        - Representant de DAMA

        - Representant d'IBAU

        - Representant de l'AUC

12:00h La llei de propietat intel·lectual avui; integració o reforma

        (Bruno Mateu, advocat especialitzat en L.P.I)

12:30h La veu dels autors de l'obra audiovisual, experiències i propostes dels autors respecte els seus drets "autorals"

        - Daniel Cerdà (Productor, músic i col#egiat del CPAC)

        - Carlos Martín (Advocat assessor de la Academia de las Ciencias y las Artes

                               de la TV)

        - Fernando Navarrete (Realitzador i President de A.R.T)

        - Arturo Luna (Membre de la Asociación de Profesionales de Radio y TV)

        - M.Rosa Fusté (Secretària de l'Acadèmia del Cinema Català)

        - Jaume Copons (Guionista. productor i escriptor)

13:45h Clausura de la jornada

Informació pràctica de la classe magistral:

Dates: 13 i 14 de desembre de 2010
Horari: 10.00 a 13.30 hores
Lloc: Seu del Grup SGAE a Catalunya
Preu: 45 euros. Socis de la SGAE i estudiants de cinema i audiovisuals: 30 euros. Places limitades
Classe magistral en francès amb traducció simultània al castellà

Per assistir a la jornada , heu de omplir el formulari adjunt  i enviar-ho adejesus@fundacionautor.org

10:00h. Acreditacions

10:15h. Benvinguda a càrrec del senyor Ramon Safont-Tria, Director general de la Fundació TCM Audiovisual. 

10:30h. Taula rodona: Panorama audiovisual 2011

·          Jaume Teodoro, Director general del grup Lavinia.

·          Toni Garriga, director de continguts d'Activa Multimedia.

·          Eva Varas, Editora de desenvolupaments del 3cat24.cat.

·          Jofre Llombart, Redactor d’informatius de Catalunya Ràdio.

Per veure la ubicació d'on tindrà lloc la conferència fes CLIC AQUÍ

Es prega prèvia inscripció a la jornada, fes CLIC AQUÍ

Per a més informació  www.tecnocampus.cat

Es premiaran 3 pel·lícules:

-Millor pel·lícula de Drets Humans

-Millor pel·lícula de Memòria i Justícia

-Millor pel·lícula d'Igualtat i Interculturalitat

Durant les jornades, es realitzaran debats, taules rodones en les que participaran els directors de films, projeccions especials i trobades entre el públic i els autors amb la participació d'especialistes, personalitats i organitzadors populars.

Les jornades es realitzen en dos ubicacions diferents

A:Biblioteca Singuerlin (Plaça Sagrada Família s/n. Santa Coloma)

B:CRJ Mas Fonollar (San Jeroni 1-3. Santa Coloma)

Programa :

DIJOUS 9

18:30h Inauguració del Festival (A)

19:00h Y el cine marcha 70'(A)

           Daisy Cutter 7' (B)

19:10h Territorios sin paz 29' (B)

20:15h Espejitos de colores 72' (B)

20:40h Camas calientes 14' (A)

21:00h Vergüenza en los tiempos de cólera 52' (A)

DIVENDRES 10

18:30h La voz a ti debida 54' (A)

           RASD 52' (B)

20:00h El ambidiestro 15' (A)

20:30h Lautaro 500 años 26' (B)

20:45h Malta Radio 84' (A)

DISSABTE 11

17:00h Sombras 94' (B)

17:30h Reloj de Arena 2' (A)

17:35h La autoridad 10' (A)

17:45h Haroldo Conti 94' (A)

20:15h Lliurament de premis i projecció de la pel·lícula guanyadora (A)

22:30h Clausura de Festival. Concert Acústic "Los Jaleitos" pel grup Jaleo Real

CÚbicS: La transformació dels mitjans audiovisuals
Data: 2 de desembre del 2010
Hora: 9.00 – 13.30 h.
Lloc: CaixaFòrum Barcelona, Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” (Avinguda Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8, Barcelona)

Hi haurà servei de traducció simultània.

L'entrada es gratuïta. Podeu inscriure-us enviant un c/e a info@folc.cat

Per L'informació del programa , descarregeu el fitxer.

Et comuniquem que el proper dia 26 de novembre començaran les jornades Broad.cat sobre disseny audiovisual .

En aquesta ocasió comptaran amb les intervencions de Arnold Schwartzman, Philip Hunt (Studio AKA), Fox International Channels i Telenoika.

A més, 5 membres de l’ADG presentaran també els seus futurs projectes, entre ells: DigitBCN, Futura, Alejandro Gil, Prisa Televisión / Digital+ i Psycle.

Després tindrem l’oportunitat de continuar el networking mentre fem una cervesa amb la resta d’assistents i els conferenciants de Broad.cat al club MauMau.

Més informació sobre el programa aqui.

El CPAC disposa d'invitacions gratuïtes.

Si esteu interessats en assistir poseu-vos en contacte amb el Col·legi contestant a secretaria@cpac.cat.

Les invitacions són limitades i s'adjudicaran per ordre de sol·licitud.Esperem una resposta abans del dia 24 .

En cas de que vulguis assistir i no tinguis adjudicada una entrada pots inscriure't aqui per 60 €.

per veure la ponència del col·legiat Josep Maria Aragonés, aqui .

font: aqui.

La jornada tindrà lloc el dia 24 de novembre al matí a l’Auditori de la Torre BancSabadell, i l’adreça és Av. Diagonal, 407-Bis, 08008 Barcelona.

Les places són limitades i la inscripció és gratuïta.

Podeu fer les inscripcions a info@coettc.com

Programa:

10:15h Acreditacions Programa

10:45h Acte inaugural

-Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)

-Ferran Amago, degà del COETTC

-Daniel Condeminas, degà Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya(CPAC)

Taula rodona:

“Està afrontant la TV els nous reptes de la societat del segle XXI amb solvència?”

Modera: Vicent Partal, director general de Vilaweb.

 11:00h Ponents:

-Gestió de l’espectre, neutralitat i universalització de serveis, per Antoni Elias Fusté, Conseller de la Comisión el Mercado de las Telecomunicaciones (CMT)

-Sinèrgies entre les tecnologies i els continguts. La finestra 3D: noves oportunitats empresarials, per Josep Maria Aragonés, director general d’Apuntolapospo

-Continguts, multiplataforma, TDT Internet, per Marc Mateu, cap Àrea Continguts Multiplataforma de Televisió de Catalunya

-La TDT i els nous serveis, per Iony Razakamanantsoa, responsable del Dept. de Desenvolupament Tecnològic d’Abertis Telecom

-De TV3 a l’Anella Cultural: el mitjà és el missatge, per Artur Serra, adjunt a Direcció de la Fundació i2Cat

-La televisió ha mort; visca la televisió! per Francesc Escribano, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes

13:00h Debat moderat per: Jordi Marín, director d’Administració d’Indra

13:30h Cloenda:

-Carles Mundó, Secretari de Mitjans de Comunicació del Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya

-Ferran Amago, degà del COETTC

En la seva intervenció, Condeminas va relacionar la defensa dels valors amb la tasca del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya., recordant que a la cloenda del Festival de l’OETI de  L’any passat, “varem expressar la nostra satisfacció per haver pogut incorporar a la Llei d’Educació de Catalunya l’alfabetització audiovisual com un dels objectius del currículum escolar a les dues etapes d’educació obligatòria. Enguany podem afegir que, a la Llei del Cinema, hem assolit incloure el mandat per crear programes de formació en la cultura cinematogràfica i audiovisual a les escoles, mitjançant acords amb les empreses i entitats representatives del sector”.

El degà del CPAC va afegir que “s’ha afegit en aquesta llei un tema d’especial rellevància per al futur econòmic del sector i dels seus professionals però, sobre tot, per enfortir el valor de la responsabilitat a les noves generacions: conscienciar de la importància dels drets d’autor i de la propietat intel·lectual en la creació artística i cultural. Parlem d’interioritzar, també des de les escoles, contra els danys que provoquen les descàrregues il·legals de pel·lícules, videojocs, cançons o llibres. El fals concepte del gratis total de continguts a internet no va només contra els legítims guanys de les empreses i creadors afectats, sinó contra la creació cultural mateixa i contra la maduresa democràtica d’una societat”.

I continua l’assetjament a les vies de finançament de la producció independent. No contents amb la retallada incorporada a la llei sobre el percentatge d’obligat finançament de les televisions a obres cinematogràfiques i similars, s’insisteix en la seva directa desaparició. En paral·lel, continua difonent-se el fals i perillós discurs que aquestes empreses viuen de fer martingales quan presenten els pressupostos dels seus projectes a les institucions. I és encara més trist que, per culpa d’un cas aïllat, les productores independents hagin de sentir aquesta cantarella per part d’alguna persona del sector. Aquesta mateixa setmana, dins un interessant debat al 17è. Festival de Cinema Independent de Barcelona, el president de PAC, Xavier Atance, va haver de sortir al pas –amb claredat i contundència—a un desafortunat comentari al respecte. A tota Europa, el suport públic a la producció audiovisual és imprescindible.

Però no hi ha dues sense tres. I al final, la recreativa via per facilitar fusions entre les televisions privades, única a la legislació mundial, ha desfermat les tensions entre elles. No sense raons de pes, s’han fet públiques les oposicions de la resta dels operadors a l’acord atoritzat per la CNC entre Prisa, Telecinco i Telefònica. Acord que podria sumar una nova amenaça a l’ecosistema de la producció audiovisual de l’Estat, de la qual el nostre país en continua representant un alt percentatge.

Des del CPAC s’està treballant per oferir des de Catalunya un posicionament conjunt amb la resta de les indústries culturals que difonen els seus continguts a internet: l’editorial i la discogràfica.

Properament es presentarà el programa definitiu de la jornada i s’obrirà el període d’inscripcions. Al proper butlletí electrònic s’oferiran tots els detalls previs.

 Taula rodona

17:00 h. Benvinguda a càrrec del vicerector de Docència i Ordenació Acadèmica de la UPF, Sr. Josep Eladi Baños, i del vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya, Sr. Josep Pont.
Hi intervenen:

17:15 h. Introducció a la taula rodona moderada pel Sr. Josep Pont i Sans, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

ANDRÉS ROMÁN (Sony): "Televisió en tres dimensions, una «utility»."

JOAN ROSÉS (Activa Multimèdia): "Oportunitats i amenaces de la TV híbrida."

JAUME TEODORO (Lavinia) "La tele i la xarxa social."

PERE VILA (RTVE): "Internet o Televisió."

19:00 h. Debat

19:30 h. Cloenda i visita guiada a les instal∙lacions del Campus de la Comunicació de la UPF.

Per confirmar assistència i mes info, envieu un correu electrònic a jornades.cac@gencat.cat

El CPAC ha obert el procés de recepció d’aportacions per part del seus col·legiats i d’entitats representatives del sector, per tal de formular a la Direcció General d’Educació i Cultura de la UE una resposta col·lectiva i transversal des de Catalunya.

Cal recordar que l’actual programa MEDIA, iniciat el 2007, té un pressupost total de 785 M€  fins el 2013, destinats a la formació de professionals, el suport a les produccions, ajuts a la distribució i circulació de les obres audiovisuals, la promoció, l’accés al finançament, i els ajuts a la digitalització. L’any 2009 els professionals i empreses catalanes van rebre uns 3,2M€ en projectes avaluats per la UE.

-XIV Festival Internacional de l'Audiovisual de Barcelona

-XIV Fòrum Mundial de la TV Infantil

-X Jornades de l'oeti

Programació:

Inauguració: Dilluns 15 de novembre - 19:30h

Projectes del FIAB: 16,17,18 de novembre -10h-18h / 19 de novembre 10h-15h

Fòrum: 16, 17 i 18 de novembre - 18.30h-20.30h

Jornades: 19 de novembre - 9.30h-14h

Cloenda i premis: 19 de novembre - 20h

Xocolatada popular: 20 de novembre - 11h

www.oeti.org

Per a més informació PDF adjunt

DESTINATARIS:

Hi haurà dues modalitats d’alumnes:

-   Alumnes Actius: guionistes professionals de llargmetratge o documental (part tèorica + part pràctica = 12 hores)

-   Oients: qualsevol persona interessada (només la part tèorica = 4 hores).

OBJECTIUS

L’objectiu serà realitzar presentacions orals i d’impacte, aplicant les tècniques apropiades pel control de la por escènica i fent l’ús adequat dels recursos escrits i audiovisuals.

SELECCIÓ D’ ALUMNES

Alumnes Actius: les PLACES SÓN LIMITADES. S’atendrà les sol·licituds per ordre d’inscripció fins a completar les places disponibles. Tindran preferència els socis de la SGAE, antics alumnes de SGAE/Fundació Autor i els socis del GAC (Guionistes Associats de Catalunya).

Les persones que es vulguin inscriure com a alumnes actius hauran d’enviar, conjuntament amb el butlletí d’inscripció i abans de l’11 de novembre:

1.      Projecte de llargmetratge o documental.

2.      Un breu Curriculum Vitae.

Alumnes Oients: les PLACES SERAN LIMITADES. S’atendran les sol·licituds per odre d’inscripció fins a completar l’aforament.

L’organització es reserva el dret de cancel·lar el taller si no s’obté un nombre mínim de matrícules.

DATES, DURACiÓ I LLOC DE REALITZACIÓ

DATES:          25 i 26 de novembre

DURACIÓ:      12 hores

HORARI:        Dijous 25:  Part teòrica: de 16 a 20 hores

                         Divendres 26:  Part pràctica: De 10 a 14h, i de 16 a 20h.

LLOC :             Seu del Grup SGAE a Catalunya, Passeig de Colom,6, Barcelona.

MATRÍCULA  (preus IVA inclòs)

Alumnes Actius:

-         Alumnes:  165 €

-         Antics Alumnes: 145 €

-         Socis SGAE i Socis GAC: 125€

Alumnes Oients:

-         Alumnes:  45€

-    Socis SGAE i Socis GAC: 30€

INSCRIPCIÓ I FORMA DE PAGAMENT

demanar full d' inscripció i info a adejesus@fundacionautor.org

 cal confirmar assistencia a  info@cpac.cat per una bona organització .

Dia : 09 de novembre de 2010

Hora :09:00h a 12:00h 

Lloc: edifici IL3-UB (c/ ciutat de granada 131, 08018. Barcelona)

per mes  informació(programa): aqui

per inscriure't : aqui

La durada del festival es de el dia 4 i fins al 7 de novembre  .

Per assistir tindrás que omplir el formulari : aqui.

Per sapiguer la programació : aqui .

 http://www.terrormolins.com/

Les descàrregues il·legals tornen a créixer a Espanya per segon semestre consecutiu,  segons les dades de l'Observatori de Pirateria i hàbits de consum de continguts digitals, elaborat per IDC Research, consultora nord-americana líder mundial en treballs de recerca en el sector cultural i de continguts digitals, a instàncies de la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts. El valor total del piratejat en Internet ascendeix a 5.212,4 milions d'euros en el primer semestre de 2010, gairebé tres vegades i mitjana per sobre del consum legal, sobre una indústria que va generar un volum de negoci d'1.560,7 milions en aquest mateix període .

El President de la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, Aldo Olcese, proposa un Pacte de Bon Govern a la xarxa, amb l'objectiu d'aconseguir que la regulació sigui el més eficaç possible.

Per mes informació , descarregar pdf .

Si la recent llei general de l'audiovisual no ha suposat cap avenç en favor del plurilingüisme de l'Estat espanyol i ha trencat el difícil equilibri entre l'oferta pública i la privada, el model que es prengui de com i qui decidirà la TV que es veurà als mòbils pot anar pel mateix camí. No només parlem de llengua i cultura; a la indústria audiovisual catalana, que treballa per ser present a tot arreu, també li cal que el país disposi de finestres d'explotació pròpies i de primer nivell per arribar a totes les pantalles, la del menjador i la del mòbil. Parlem de creació de riquesa i de llocs de treball.

No badem.

Publicat al diari AVUI el dia 01-10-2010

OBJECTIUS
En aquesta sessió s’analitzaran els 10 errors més comuns en aquest tipus de comunicació, un decàleg per tenir a mà.

HORARI I ESPAI
Dijous 4 de novembre, de les 10:00h a les 12:30 h.
Sala d'actes del Museu Dr. Melcior Colet. C. Buenos Aires 56-58. 08036 Barcelona.

per inscriure't aqui

15/11/2010: jornada de la sala a casa: internet i el cinema independent

OBJECTIUS
Durant aquesta jornada es posaran a debat els avantatges (i inconvenients) dels models de distribució i exhibició, amb plataformes joves i definitivament orientades a fer accessible el millor cinema independent i experimental mitjançant el VoD, el catàleg en línia, o la reproducció en temps real (streaming).

HORARI I ESPAI
Dilluns 15 de novembre, de les 10.00 h a les 13.00 h
Sala Mirador del CCCB. Montalegre, 5, 08001, Barcelona
 

per la informació  de la jornada: aqui 

per inscriure't aqui

16-17/11/2010 : Estratègies de màrqueting i comunicació per al sector cultural

OBJECTIUS
Aportar els principis bàsics del màrqueting i la comunicació comercial, aplicats al món de la indústria cultural i proporcionar les eines bàsiques per desenvolupar plans de màrqueting i comunicació en aquest àmbit.

Sessió adreçada a les empreses i entitats de tots els sectors culturals, especialment als professionals responsables de les àrees de màrqueting i comunicació. Format de les sessions
Sessions participatives de 4 hores, on juntament amb els fonaments teòrics es debatran exemples del món cultural i es plantejaran casos pràctics que caldrà resoldre per part dels participants.

20 places disponibles per ordre d'inscripció. Una sola persona per empresa o entitat.

HORARI I ESPAI
Dimarts 16 i dimecres 17 de novembre. 10:00h-14:00 h.
Sala Puig i Cadafalch de la Casa de la Convalescència (Institut d'Estudis Catalans). C/ del Carme 47. Barcelona
 

per inscriure't aqui 

Condeminas avançà a Dionis els preparatius del CPAC per organitzar a finals d’any una jornada sobre la defensa dels drets de propietat intel·lectual a internet.

La reunió serví per conèixer el capteniment dels màxims responsables de RTVE en relació a la implementació de les noves tecnologies audiovisuals –com l’alta definició—i la producció de continguts en llengua catalana.

 Aquesta trobada inicia una dinàmica de relacions més estreta amb la direcció de RTVE, que té com a principal objectiu la defensa dels interessos professionals del sector audiovisual català, pensant tant en les persones que treballen dins les empreses que integren la corporació estatal, com en les que ho fan a les productores independents.

Davant una nombrosa assistència de col·legiats, Ferran Soriano explicà el funcionament del mercat del transport aeri i en concret del paper de Spanair, que posa com a exemple exitós d’una empresa que respon a una missió d’impuls de l’aeroport del Prat com a futur hub, com a contribució estratègica a fer de Barcelona una capital més atractiva per als negocis i els grans esdeveniments internacionals.

tota obra audiovisual registra la memòria de la humanitat, pero també aquesta té una vida física limitada. Gran part del patrimoni audiovisual del món ja ha estat irremeiablement perdut per abandonament, destrucció, deteriorament i la manca de recursos, habilitats i estructures.

Va ser en aquest context, la Conferència General que el 2005 va aprovar la celebració d'un Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual com un mecanisme per augmentar la consciència general de la necessitat de mesures urgents a adoptar, i en reconeix la importància dels documents audiovisuals, com a part integrant de la identitat nacional.

10:00h. Acreditacions

10:15h. Benvinguda a càrrec del senyor Ramon Safont-Tria, Director general de la Fundació TCM Audiovisual. 

10:30h. Jordi Ferrerons, Director de Continguts del Grup Lavínia

11:00h. Josep Mª Aragonès, Director d'Apuntolapospo

11:30h. Pausa cafè.

12:00h. Jordi Llompart, Director General d'Oribta Max.

per fer l' inscripció , nomes tens que omplir el formulari d'aqui

per sapiguer mes de la jornada , aqui 

-Audiovisual i videojocs, dos móns condemnats a trobar-se.

-Xarxes socials

-Cool Hunting: noves tendències

-3D - D'Avatar a "avaratar"

per mes informació  del programa, Aqui

CF&TV ofereix transport d'anada i tornada i dinar als inscrits dintre la data límit i amb places limitades. Confirmeu la vostra assistència i els serveis que vulgueu utilitzar a Cata Massana (cmassana@gencat.cat , 93 552 91 66) abans del 8 d'octubre. 

Aquesta trobada consta d’una Jornada sobre Els reptes de la televisió pública en el nou escenari audiovisual, a l’Auditori de La Pedrera de Caixa Catalunya, el divendres 15 d’octubre i  El dia 16 és la reunió pròpiament dita de les associacions europees.
 

Per a confirmar-la o preguntar quelcom, només cal que ens escriguin a info@taconline.net o ens truquin al 93 488 17 57.
 

-Montserrat Grau  i Xavier Martín ,  degana i vicedegà del Col·legi de Publicitaris i Relacions públiques de Catalunya   

-Daniel Condeminas, Francesc Llobet i Maricarmen Ezquerra, Degà,Vicedegà i Gerent del Col·legi profesional de l' Audiovisual de Catalunya.

Entre d'altres temes tractats a la reunió, el CPAC posarà properament en marxa una via de contacte professional entre les empreses del sector de la publicitat i les relacions públiques amb els col·legiats interessats.

Per a tramitar la sol·licitud de la vostra acreditació heu d’accedir abans del dia 27 de setembre a la pàgina web www.sitgesfilmfestival.com, a l’apartat d’acreditacions professionals.

Els professionals de l’audiovisual també són internautes, i molts d’ells i elles han fet crèixer aquest gran canal de comunicació... però com la resta, viuen del producte de la nostra feina, en aquest cas de l’obra audiovisual, Siguin realitzadors, guionistes, productors, tècnics de so o tantes altres professions vinculades a aquest univers de creacions culturals, que requereix una potent xarxa indústrial al darrera.

Les llacunes de l’actual legislació i alguna actuació discutible en els mecanismes recaptatoris han perjudicat molt la imatge pública dels legítims drets de propietat intel·lectual dels autors i dels drets d’explotació dels productors. Parlem d’unes retribucions econòmiques sense les quals avui no seria viable una part fonamental del sector audiovisual, fet traslladable a tots els altres components de les indústries culturals del nostre entorn.

Recollint el parer de molts professionals del sector, subratllo la importància estratègica de no perseguir ara i aquí a la persona que es descarrega una obra al seu ordinador sense haver-la adquirit  –a diferència de legislacions com la francesa, la britànica o la nordamericana— però en canvi sí poder actuar amb fermesa contra aquells que fan negoci il·lícit de les descàrregues “gratuïtes”. Feta aquesta distinció cabdal, convido a abandonar un terme equívoc, una mica romàntic i quasi simpàtic com el de la “pirateria”, i comencem tots a parlar amb termes més escaients com la delinqüència audiovisual a internet.

Que cal repensar el canon digital? Sí, des del consens. Que la comercialització de continguts audiovisuals ha de contemplar parcialment accessos gratuïts, i adquisicions a preus atractivament inferiors a altres canals de distribució? I tant!. Però mentre a internet hi hagi impunement l’opció “gratis”, al costat de l’opció “compra o lloguer”, la indústria audiovisual i dels videojocs catalana i europea continuarà sotmesa a un escac permanent, que posa en perill molts llocs de treball actuals i futurs... .

 Tenim recents exemples, ben rebuts pels usuaris d’internet, que marquen camins a seguir molt esperançadors: el del món editorial amb els e-books simultanis a la distribució a les llibreries; o les estratègies del “free to play” aplicades pel sector dels videojocs.

Es fa urgent una reforma a fons de la llei de propietat intel·lectual, que respecti els drets de les empreses i els professionals en favor de la creativitat i la cultura, tal i com hem tornat a reclamar als grups parlamentaris del Congrés. El temps corre en contra del sector.

-Ara que tens trenta anys ...

-La mirada "Estràbica "

-La mirada del patrimòni fotogràfic a l'institut d' estudis fotogràfics de catalunya. 

- la nostra "autoria" present a sitges

-www: dos canvis en profunditat sobre l'audiovisual , escrit per el Nostre Degà , Daniel Condeminas .

- Entrevista a Angel Sala , Director de Festival de Sitges. 

 Per mes informació , visiteu la pàgina web

http://www.areavisual.cat/

per mes informació :

catedra.unesco@iec.cat

tel. 93 270 16 20, ext. 107

La "Diada On-line" consta de tres serveis. Un cop activat el web de la Diada i fins el 18 de setembre, els inscrits podran participar activament de la forma seguent:

Primera, que entenem de màxima urgència que l’Estat espanyol es doti d’una legislació clara i efectiva pel que fa a la distinció entre quines distribucions o difusions de continguts audiovisuals --del cinema als videojocs-- dins les noves tecnologies i xarxes de comunicació són legals, i quines no ho són. Estem parlant d’obres culturals de diversa tipologia que requereixen d’una especial protecció, en benefici dels seus autors i de les empreses que els produeixen.

Com ja coneixeu, diversos estudis recents, tant a nivell de la UE com de l’Estat espanyol indiquen l’enorme quantitat de llocs de treball i diners que un sector industrial i cultural tan estratègic com el nostre perd per culpa d’aquells que fan negoci il•lícit amb les obres audiovisuals. Destaquem només un parell: segons l’estudi encarregat per la Cambra de Comerç Internacional, l’Estat espanyol va perdre per aquest comerç il•lícit més de 13.000 llocs de treball l’any 2008, un cop comptats també els del món de la producció i distribució musical; i que d’acord amb el primer estudi de l’Observatori estatal sobre la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals, si a la darrera meitat del 2009, una legislació com la reclamada ja s’hagués aplicat, el sector de l’audiovisual i els videojocs  hagués pogut ingressar suplementàriament més de 1.400 M€, amb les lògiques repercussions positives sobre les empreses, autors i professionals implicats. Es poden discutir les xifres concretes, però no l’enorme impacte negatiu d’aquestes pràctiques a nivell industrial i cultural.

Entenem que el redactat del projecte de Llei distingeix clarament envers qui s’actuaria en defensa dels drets de propietat intel•lectual o de producció, i amb qui no: mai sobre l’usuari final d’aquest contingut; mai sobre qui es descarrega el contingut. Des del CPAC creiem fermament que aquesta limitació, que s’allunya de legislacions que sí contemplen la penalització de la descàrrega il•lícita, és positiva i és necessària dins l’actual context social i ciutadà. Però entenem també que aquesta futura normativa haurà d’anar acompanyat d’altres actuacions en el terreny informatiu i educatiu per tal que –especialment les noves generacions— preguin consciència del dany social, cultural i econòmic que representa el concepte del “gratis total” aplicat als continguts audiovisuals presents a les xarxes telemàtiques. En tot cas, entenem que en un futur immediat, caldria delimitar les responsabilitats dels prestadors de serveis –com el cas de les companyies telefòniques— pel que fa a la comprovació del compliment de la legislació vigent per part dels responsables del servei.

Segona, que és important que tant en el seu tràmit parlamentari, com en la posada en marxa dels organismes que han de vetllar per la seva aplicació, es garanteixin dos principis primordials: que les mesures contra el negoci il•lícit i els organismes de control previstos es constituiran en un molt breu període de temps des de la seva aprovació parlamentària; i que seran molt àgils en la seva actuació. El dany que poden causar en molt pocs dies determinades pràctiques il•lícites, pot fer inviable la rendibilització econòmica d’una obra audiovisual. Per això la rapidesa de les actuacions és imprescindible.

Tercera, entenem que amb aquesta reforma no donarem solució a tots els problemes. Cal adequar amb urgència els drets d’autoria al món d’Internet i les noves tecnologies de la societat de la informació. Per això demanem a tots els grups parlamentaris que l’informe la subcomissió del Congrés sobre la modificació de la Llei de propietat intel•lectual no quedi arxivat per més temps i que, ja sigui per iniciativa parlamentària o governamental, en aquesta legislatura s’iniciï el procés d’actualització i reforma integral d’aquesta Llei, i de totes aquelles que puguin afavorir l’essencial control d’autors i productors sobre la seva obra audiovisual en entorns com Internet.

L'organització del festival proporcionarà allotjament als participants de fora de Còrdova capital.

Per al CPAC, suposaria un “missatge doblement positiu per al sector audiovisual del país i el pluralisme dels continguts emesos per les televisions”, fent referència tant als autors i les empreses productores, com també per als operadors televisius, alhora de poder programar “amb normalitat” documentals  “sobre qüestions polèmiques o d’especial sensibilitat ciutadana, amb independència que siguin elaborats internament o produïts externament”

El CPAC recorda que “Adéu Espanya, com a documental, respon a una narració concreta del tema tractat; s’hi expressa el punt de vista del seu autor, qui determina la selecció, composició i tractament dels materials que l’integren”, realitzat sota “criteris i valors creatius compartits amb altres obres audiovisuals” i  que, per tant, “no és una peça informativa sobre la qual hom pogués reclamar criteris de pluralisme o equilibri”.

El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya recorda que les dades i testimonis emprats en un documental han de respondre a la veracitat. Però també ha destacat que aquests són aspectes que no han estat qüestionats pel CAC a les seves conclusions, cosa que representa un argument més en favor de documentals com “Adéu Espanya”.

Finalment, el CPAC reitera que “considerem de gran importància per al sector, per als seus professionals i empreses, el fet de mantenir ben oberta la finestra dels documentals a les televisions públiques. Gènere audiovisual que el nostre país compta amb una dilatada i exitosa trajectòria, reconeguda internacionalment.”

font

Lloc:

14 de setembre
Pl. de les Dones del 36
(entrada pel C. Torrent de l’Olla
o C. Santa Àgata)
En cas de pluja la projecció
es durà a terme a l’Espai Jove
La Fontana. Gran de Gràcia,190-192

21 i 28 de setembre
Casa Elizalde
C. València, 302

per mes informació aqui

per sapiguer el programa aqui 

 mes info aqui

A l'acte es va donar a conèixer una de les campanyes de promoció que el Col·legi vol implantar per a la captació de nous col·legiats, socis i/o estudiants.

L'acte va finalitzar amb un networking acompanyat d'un petit refrigeri.

L’AADPC ha editat per primera vegada aquest document amb reflexions sociolaborals dels directors d’escena a Catalunya, amb la voluntat d’endegar una sèrie de projectes similars que ajudin a establir nous objectius de treball per dur a terme la regulació i dignificació d’aquesta professió.

Entre els resultats es destaca que "som davant d’un col·lectiu amb una forta presència masculina, predominantment d’ edat mitjana (la mitjana és de 48 anys), on més de la meitat tenen titulació universitària, amb un tant per cent molt alt de pluriempleats i en el que la jubilació esdevé un luxe que no tothom pot assolir".

Més de la meitat reconeix que amb els ingressos de la seva tasca teatral no pot pagar ni el menjar; la qual cosa explica que prop d’un 90% dels enquestats reconeixen que l’economia familiar és conjunta.

Més de la meitat d’aquest col·lectiu, té uns ingressos mitjans d’uns 500 € al mes; un 22% en cobra uns 250 € i només un 17,4% dels directors i de les directores tenen uns ingressos professionals similars o superiors als famosos “mileuristes”. Segons l’enquesta, un 70% dels directors no han cobrat mai per fer un projecte, s’hagi estrenat o no.

La inestabilitat, l’ocasionalitat, la temporalitat, el treball que s’acumula a èpoques són les constants de la professió.

Prop d’un 90% afirmen que el fet de ser simpatitzants d’un partit polític no els ha reportat cap benefici en la seva carrera; prop d’un 20% confessen que fer públiques les seves conviccions ideològiques només els ha portat entrebancs. Això explica que un 40% dels directors i de les directores diguin tenir constància de llistes negres i que un 26% confessin haver-se sentit alguna vegada inclosos en alguna d’aquestes; mentre només un 3,9% dels directors i de les directores parlin de tractes de favor per afinitat d’idees a determinats professionals, per part de partits o organismes públics.

Només un 31% dels directors han treballat en grans teatres públics i prop d’un altre 30% ho han fet en teatres privats.

Per altra banda, l’accés a les subvencions públiques s’ha vist tradicionalment com una manera d’afavorir determinats professionals. No obstant, no sembla tampoc que aquestes tinguin tanta importància com es podria pensar en un primer moment. Una mica més del 40% diuen no haver sol·licitat mai una subvenció; un 40% diuen haver estat contractats amb subvenció.

L'estudi denuncia la inexistent regulació de la contractació laboral i la manca de controls, i alguns directors parlen de “situacions que podrien ratllar la il·legalitat”. Com a resultat d’una regulació inexistent en les relacions entre el contractador i el contractat, el món del teatre pateix d’una manca alarmant de controls. Condicions incompletes, inseguretat laboral i una gran vaguetat a l’hora d’establir drets i deures de cadascuna de les parts. Així, prop de la meitat dels directors afirmen tenir constància d’irregularitats, que podrien ratllar la il·legalitat, en les seves relacions amb sales i programadors.

- 07 de juliol: Die Herbstzeitlosen (Las chicas de la lencería), de Bettina Oberli, Suïssa, 2006
- 14 de juliol: In the loop, d'Armando Iannucci, Regne Unit, 2009
- 21 de juliol: Soul Kitchen, de Fatih Akin, Alemanya, 2009
- 28 de juliol: V.O.S. Versió original subtitulada, de Cesc Gay, Catalunya, 2009

web oficial

web oficial

web oficial

web oficial

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/estudis_recerca/Estudi_opinio_2010.pdf

Òmnium Cultural, davant de l'enèsima retallada de l'Estatut de Catalunya, ara a mans del Tribunal Constitucional espanyol, pren el repte d'organitzar i convocar una gran marxa ciutadana, immediata, unitària i massiva, per demanar respecte a la voluntat del poble català i per defensar el dret a decidir. Òmnium Cultural considera que tot i les diferents visions sobre l’autogovern i sobre l’Estatut aprovat el setembre del 2005, amb aquesta manifestació ens unim davant d’una demanda legítima i compartida: el nostre dret a decidir com a poble. L'entitat està convençuda que una resposta immediata és una de les maneres de ressaltar la fermesa i coherència del poble català en la defensa dels seus drets.

Òmnium Cultural considera històric el suport que a nivell de Badalona està rebent la manifestació i que quedarà palès a la roda de premsa.

És fa una crida a tots els ciutadans de la comarca a assistir dissabte a la manifestació i els convida a anar-hi junts: es quedarà dissabte a un quart de sis a l’estació de Pep Ventura.

http://www.somunanacio.cat/

Primer, per motius quantitatius: no només s'ha assolit l'objectiu de mig milió de signatures, sinó que s'ha superat sobradament (en més d'un 30%)

Segon, el 95% de les signatures corresponen als Països Catalans, i només amb elles ja s'hauria assolit sobradament l'objectiu. Però, a més, la participació valenciana ha estat molt destacada: de fet, en relació al cens és la més alta de tots els territoris.

Tercer, per l'extraordinària implicació de persones individuals i organitzacions (sindicats, partits, entitats i associacions de tota mena) que, d'una forma col·lectiva i generosa, han fet possible assolir l'objectiu.

Manifest en defensa del Projecte Xarxa Oberta.

El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, ha traslladat personalment a tots els grups parlamentaris de la cambra i al Departament de Cultura de la Generalitat l’agraïment del Col·legi al voltant del consens assolit en la major part de les propostes que des del CPAC es van formular per complementar la llei.

Condeminas i una delegació del Col·legi han estat presents aquest matí en la votació de la llei i ha volgut destacar tres dels punts introduïts a la llei a proposta del CPAC.

El primer, obrir la porta a la creació d’un organisme específic de la Generalitat per al món del cinema i l'audiovisual. S'Inclou una nova disposició addicional (5ena): ‘Per al millor compliment de les finalitats derivades d'aquesta llei, es pot crear una entitat que assumeixi en exclusiva les competències en matèria cinematogràfica i audiovisual de la Generalitat de Catalunya’.

El segon, en l'article 45 sobre la ‘difusió de la cultura cinematogràfica al sistema educatiu’, vàries coses es modifiquen o s'afegeixen a un text original, que no contemplava cap concreció sobre el tema de l'educació en l'audiovisual. El més destacat pel degà dels professionals de l’audiovisual és que en l’apartat 2 d’aquest article, mitjançant l’ICIC i Departament d'Educació, és mandat ‘establir un acord amb les empreses exhibidores i distribuïdores cinematogràfiques i de continguts audiovisuals i amb la participació de la resta de sectors industrials implicats i de les organitzacions i entitats representatives dels sector a establir el disseny de programes específics d'educació en la cultura cinematogràfica i audiovisual’. Això obriria la porta a l'escola al cinema (ús de les sales exhibidores com aules audiovisuals) i participació del sector en el disseny dels continguts pedagògics de cultura audiovisual a les escoles.

El tercer punt prioritari on s’ha obtingut consens i sorgia a proposta del CPAC és crear una via específica per facilitar la transició al digital a les sales amb menors rendiments comercials, cosa que significa ajudar a garantir el màxim de finestres obertes per a les produccions catalanes, via una nova disposició addicional 6ena: ‘Polítiques de suport a la digitalització de sales d'exhibició cinematogràfica. El Govern ha de promoure polítiques de suport a la digitalització de les sales d'exhibició cinematogràfica, especialment per aquelles sales que per la seva dimensió, localització geogràfica, o per les seves xifres d'explotació a causa de la seva programació, no puguin beneficiar-se de sistemes privats de finançament’, com són no només els crèdits  bancaris sinó també el VPF, promogut per les grans distribuïdores.

El Col·legi de l'Audiovisual celebra el consens obtingut en la Llei del Cinema al voltant de les seves aportacions al text legislatiu

Destaquen la unificació en un organisme de totes les competències en la matèria de la Generalitat · la introducció de l’educació en l’audiovisual · facilitar la transició al digital de totes les sales

El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, ha traslladat personalment a tots els grups parlamentaris de la cambra i al Departament de Cultura de la Generalitat l’agraïment del Col·legi al voltant del consens assolit en la major part de les propostes que des del CPAC es van formular per complementar la llei.

Condeminas i una delegació del Col·legi han estat presents aquest matí en la votació de la llei i ha volgut destacar tres dels punts introduïts a la llei a proposta del CPAC.

El primer, obrir la porta a la creació d’un organisme específic de la Generalitat per al món del cinema i l'audiovisual. S'Inclou una nova disposició addicional (5ena): ‘Per al millor compliment de les finalitats derivades d'aquesta llei, es pot crear una entitat que assumeixi en exclusiva les competències en matèria cinematogràfica i audiovisual de la Generalitat de Catalunya’.

El segon, en l'article 45 sobre la ‘difusió de la cultura cinematogràfica al sistema educatiu’, vàries coses es modifiquen o s'afegeixen a un text original, que no contemplava cap concreció sobre el tema de l'educació en l'audiovisual. El més destacat pel degà dels professionals de l’audiovisual és que en l’apartat 2 d’aquest article, mitjançant l’ICIC i Departament d'Educació, és mandat ‘establir un acord amb les empreses exhibidores i distribuïdores cinematogràfiques i de continguts audiovisuals i amb la participació de la resta de sectors industrials implicats i de les organitzacions i entitats representatives dels sector a establir el disseny de programes específics d'educació en la cultura cinematogràfica i audiovisual’. Això obriria la porta a l'escola al cinema (ús de les sales exhibidores com aules audiovisuals) i participació del sector en el disseny dels continguts pedagògics de cultura audiovisual a les escoles.

El tercer punt prioritari on s’ha obtingut consens i sorgia a proposta del CPAC és crear una via específica per facilitar la transició al digital a les sales amb menors rendiments comercials, cosa que significa ajudar a garantir el màxim de finestres obertes per a les produccions catalanes, via una nova disposició addicional 6ena: ‘Polítiques de suport a la digitalització de sales d'exhibició cinematogràfica. El Govern ha de promoure polítiques de suport a la digitalització de les sales d'exhibició cinematogràfica, especialment per aquelles sales que per la seva dimensió, localització geogràfica, o per les seves xifres d'explotació a causa de la seva programació, no puguin beneficiar-se de sistemes privats de finançament’, com són no només els crèdits  bancaris sinó també el VPF, promogut per les grans distribuïdores.

Satisfacció dels impulsors de la campanya

Acció Cultural ha convocat avui una conferència de premsa a Madrid, a les 11.15 davant dels lleons del congrés, per fer un balanç de la campanya. El president d'ACPV, Eliseu Climent, estarà acompanyat per Julián García Candau, fundador d'El País, Enric Garcés, advocat i assessor del president xilè Salvador Allende, Joan Genovés, pintor, i Ignasi Riera, escriptor i polític.
Eliseu Climent es mostra satisfet de la feina feta per moltes entitats, institucions i persones a títol individual que hi han col·laborat. Climent ha dit que 'el poble dels Països Catalans ha complert i ara és el moment dels partits catalans'.
Un cop presentades les signatures, s'obren quinze dies perquè l'Oficina del Cens en faci el recompte i comprovació i en remeti el resultat a la Junta Electoral Central. A partir d'aquí, hi ha mig any de marge perquè la llei entri a debat en el congrés dels diputats i comenci el procediment legislatiu.

Una campanya intensa

Acció Cultural valora el suport que ha rebut la campanya, que ha fet possible de recollir un volum tan gran de signatures, 'mercès als 2.500 fedataris i a la col·laboració de tots els sindicats, els partits, els col·legis professionals, les institucions i les principals associacions culturals i esportives del País Valencià'. Ajuntaments d'arreu dels Països Catalans han aprovat mocions de suport a la campanya.
Els expresidents de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall i Jordi Pujol i l’expresident del Parlament espanyol Fèlix Pons han ajudat a redactar el projecte de llei per garantir-ne la base jurídica. Personalitats com els pintors Miquel Barceló i Antoni Tàpies, l'entrenador del Barça Josep Guardiola i el cantant d'òpera Josep Carreras han signat el document.

La proposta de llei

El punt de partida no és cap modificació legal, sinó partir precisament del marc legal existent i desenvolupar-lo, concretament de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries -signada pel Govern espanyol el 1992, en època de Felipe González, i ratificada pel Parlament espanyol el 2000, en època de José María Aznar-, que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguin administracions distintes. A això cal afegir com a base jurídica les normatives europees que fan referència a la unitat del mercat cultural.
A partir d’aquesta base, la Iniciativa Legislativa Popular proposa una llei completa, amb preàmbul i articulat, el contingut del qual és simplement l’aplicació de la Carta en allò referent a garantir l’intercanvi de ràdios i televisions en les llengües catalana, basca i gallega entre els territoris dels seus respectius àmbits lingüístics.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3745116/650000-signatures-televisio-sense-fronteres-fan-cap-madrid.html

web oficial

El laboratori de Visualització Virtual (Lv2), incorporat a Barcelona Media des del 2006, crea simulacions gràfiques tridimensionals, gestionades en temps real, fent ús, principalment, de tecnologies de videojocs. Els equips del laboratori generen escenaris i espais virtuals, reprodueixen entorns urbans, desenvolupen editors interactius i dissenyen cursos i eines específiques per a la formació virtual.

Més informació

Per motius geopolítics i de potencialitats de les seves organitzacions i corporacions audiovisuals públiques, el Govern francès va fer seva la proposta. Però no hi ha cap dubte en les enormes dificultats que es presenten per posar d’acord a tants i tan diferents, i poder pactar tots plegats unes regles de joc on tothom s’hi senti mínimament còmode: des del finançament de la inversió i l’explotació del canal al disseny de continguts de la cadena, a confegir un organigrama de direcció multinacional... i acordar quines serien les llengües d’emissió.

I és davant la complexitat multicultural i lingüística que es planteja, on Barcelona, Catalunya, té molt a poder dir. Sabem què és aquesta complexitat, perquè de sempre la nostra indústria cultural –no només l’audiovisual– és plurilingüe; tenim professionals especialitzats en les coproduccions mediterrànies, i un teixit productiu públic i privat que pot encarregar-se del que convingui... Esdevenir una subseu del canal?

Seria una excel·lent fórmula per dotar de contingut, de pes específic, la capitalitat de la Unió per la Mediterrània que, a hores d’ara, és poc més que uns despatxos al Palau de Pedralbes. Veurem si el projecte del canal va més enllà dels bons desitjos, però seria un greu error que no prospectéssim les oportunitats que se’ns presenten si juguem bé les cartes.

L’acte serà presidit per l’Honorable Conseller d’Educació, Sr. Ernest Maragall, i comptarà amb la participació de la Directora General adjunta de la Fundació “la Caixa”, Sra. Elisa Durán.

Es prega confirmar l’assistència abans del 20 d’abril a \n eulaliac.cac@gencat.cat Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Més informació...

Entre elles hi destaca la intenció de deixar l’empremta d’un sector que ha d’apostar per les noves tecnologies com a eix que garanteixi la seva viabilitat i competitivitat en un futur proper. Les propostes giren a l’entorn del contingut de la compareixença del degà del CPAC, Daniel Condeminas, el passat divendres en seu parlamentària. En aquesta línea ressalta la intenció de donar joc a les noves tecnologies pel que fa a la difusió i comercialització de la cinematografia i l’audiovisual. Nous instruments de suport a la producció i promoció de la cinematografia catalana, així com també el suport a la digitalització completa de tota la cadena industrial. I reforçar el paper de la futura llei pel que fa al necessari impuls de l’educació i formació en l’audiovisual.

AGÈNCIA DE L’AUDIOVISUAL · SALT A LA DIGITALITZACIÓ

Baixant al detall, el CPAC demana que en un any es creï l’Agència de l’Audiovisual de Catalunya que aglutinaria les competències de l’ICIC i les de l’acord Marc del sector. A més, es proposa que la marca paraigua de Catalan Films sigui l’entitat conjunta per a l’exploració de nous mercats i festivals internacionals. Al mateix temps es reclama suport específic a la distribució on-line de les obres audiovisuals. De la mateixa manera es promouran acords entre distribuïdores i exhibidores per al finançament del canvi tecnològic per a que les sales que s’acullin a la xarxa concertada de pantalles puguin fer el salt cap a la digitalització. També es vol garantir en la llei el suport a la indústria del videojoc que guardi relació amb projectes cinematogràfics.

SUPORT A LA PRODUCCIÓ

Pel que respecta al suport a la producció el CPAC proposa excepcions i desgravacions fiscals (via reduccions dels impostos transferits parcialment o totalment a la Generalitat) a les empreses que facin inversions en obres audiovisuals, desgravacions per a accions d’esponsorització o mecenatge. De la mateixa manera, el fons social de les Caixes hauria de destinar una part al suport al sector de l’audiovisual.

En aquest mateix sentit el CPAC reclama una garantia a l’accés al crèdit oficial (ICF), l’aval del crèdit seria la mateixa obra audiovisual. Un altre aspecte de rellevància per als professionals catalans és garantir el manteniment i suport a les PIME del cinema i l’audiovisual, preservar l’ecosistema: motor de creativitat i necessitat de generar suficients productes per arribar a assolir un cert nivell d’èxits comercials.

POTENCIAR LA VESSANT EDUCATIVA

En l’article primer, el Col·legi de l’Audiovisual proposa introduir en els objectius de la llei una menció específica de ‘l’educació i formació de l’audiovisual i la cultura cinematogràfica’. També advoca per preveure un acord estratègic amb les empreses exhibidores i distribuïdores cinematogràfiques, per tal que les sales de cinema siguin utilitzades com a aules educatives en l’audiovisual i la cinematografia, durant tot el període de l’educació obligatòria (primària i ESO). De la mateixa manera, el Col·legi dels professionals catalans proposa Incloure als programes o plans d’estudis de FP i universitaris de comunicació audiovisual una formació integral sobre tot el procés creatiu i industrial de la cinematografia i l’audiovisual.

DOBLATGE
Sobre la xarxa sobre la Xarxa concertada de Pantalles cinematogràfiques i pel que respecta al doblatge, en l’article 24.2, el CPAC aposta per garantir l’equitat en presència de la versió catalana respecte la castellana en tot el procés de promoció publicitària i divulgació de la pel·lícula (nom i tràiler).

GÈNERE

Des del CPAC també es defensa que la llei contempli, en el seu article 33, que s’apliquin mesures d’igualtat de gènere per a les distintes activitats de guió, direcció i producció, així com la contractació de personal artístic i tècnic, com ja contemplen legislacions com la llei estatal de cinema del 2007.

fórmula que oferiria avantatges respecte el model que planteja el projecte de llei. Davant d’una llei que expressa una visió ja obsoleta respecte els mecanismes de transmissió, difusió, exhibició i consum de l’audiovisual, el fet que un mateix organisme analitzés conjuntament aquestes qüestions tecnològiques i de mercat amb les pròpiament relacionades amb els continguts i la seva producció, seria altament positiu per a una millor gestió d’un sector tant canviant com aquest’.

En aquesta mateixa línia també s’explica que ‘Catalunya representa un percentatge molt important de la producció estatal de l’audiovisual però que no té la seu de cap de les televisions estatals. El seu entorn creatiu i productiu veuria, d’alguna manera, compensat aquesta inferioritat de condicions dins el mercat, podent tenir l’organisme regulador al costat. Des de Barcelona estant, seria més fàcil fer entendre la realitat plural del sector, no només per la diversitat cultural i lingüística que poden expressar-se en les seves obres’.

Per últim es recorda que ‘les propostes per a la defensa del sector audiovisual català -tant de la producció independent com dels seus mitjans públics- i sobre la necessitat que el pluralisme cultural i lingüístic de l’Estat quedés reflectit a la llei amb normes positives, no han prosperat al Congrés dels Diputats. Parlem de l’escassa variació dels articles 4 i 5 de la llei’.

El CPAC reclama als senadors catalans un darrer esforç per evitar que la Llei estatal de l’Audiovisual lesioni els interessos del sector a Catalunya
Demà dimecres culmina el tràmit de la llei a la cambra alta espanyola

El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) va fer arribar als senadors catalans a mitjans de febrer una carta en què reclamava la seva implicació per fer possible una correcció positiva de la Llei estatal de l’Audiovisual per tal d’evitar que sigui lesiva i regressiva pels interessos del sector a Catalunya. Demà dimecres la llei acaba el seu tràmit a la cambra alta espanyola i és per això que el degà dels professionals catalans de l’audiovisual, Daniel Condeminas, ha reclamat ‘un darrer esforç als senadors catalans per evitar que es consumi una llei que fa retrocedir i no avançar el sector públic i privat a Catalunya’.

En la carta enviada al conjunt de senadors catalans s’explica que ‘el CPAC veuria com a altament positiu per als interessos del sector audiovisual català la proposta debatuda al Congrés per tal que el CEMA confluís amb l’actual CMT en la creació d’un organisme conjunt del mercat de les telecomunicacions i regulador de l’audiovisual; un nou organisme amb seu a Barcelona, aprofitant que ja ho és de la CMT. Aquesta institució, en línia amb les ja existents a altres parts d’Europa, com la Gran Bretanya, Suïssa o Itàlia, seria una

fórmula que oferiria avantatges respecte el model que planteja el projecte de llei. Davant d’una llei que expressa una visió ja obsoleta respecte els mecanismes de transmissió, difusió, exhibició i consum de l’audiovisual, el fet que un mateix organisme analitzés conjuntament aquestes qüestions tecnològiques i de mercat amb les pròpiament relacionades amb els continguts i la seva producció, seria altament positiu per a una millor gestió d’un sector tant canviant com aquest’.

En aquesta mateixa línia també s’explica que ‘Catalunya representa un percentatge molt important de la producció estatal de l’audiovisual però que no té la seu de cap de les televisions estatals. El seu entorn creatiu i productiu veuria, d’alguna manera, compensat aquesta inferioritat de condicions dins el mercat, podent tenir l’organisme regulador al costat. Des de Barcelona estant, seria més fàcil fer entendre la realitat plural del sector, no només per la diversitat cultural i lingüística que poden expressar-se en les seves obres’.

Per últim es recorda que ‘les propostes per a la defensa del sector audiovisual català -tant de la producció independent com dels seus mitjans públics- i sobre la necessitat que el pluralisme cultural i lingüístic de l’Estat quedés reflectit a la llei amb normes positives, no han prosperat al Congrés dels Diputats. Parlem de l’escassa variació dels articles 4 i 5 de la llei’.

El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) ha reclamat garanties que el futur centre de producció de Sant Cugat de TVE i també RNE-Ràdio4 tindrà ‘un pes determinant en la producció i programació de l’ens estatal de la ràdio i televisió públiques en benefici també de les productores independents del país’. Davant la nova etapa sense ingressos publicitaris de RTVE, el degà del Col·legi, Daniel Condeminas, vol traslladar-li aquesta petició personalment al President de RTVE, Alberto Oliart, per exposar-li aquesta i altres peticions del sector a Catalunya.

Entre aquestes, el CPAC reclamarà a la presidència de RTVE garanties que el contracte programa -pendent de signatura- contempli Sant Cugat com un centre de producció i emissió de primer ordre dins de TVE en benefici de tot el sector audiovisual català. Condeminas assenyala que ‘aquest fet hauria de garantir les desconnexions catalanes als canals i la gestió directa dels canals de la TDT. Amb un pes determinant dins de RTVE del centre català es donaria cobertura als tant als treballadors públics com dels professionals i les empreses catalanes del sector de la producció independent catalana’ ha explicat. Condeminas ha avisa que ‘en cas d’una nova reducció del pes de Sant Cugat dins TVE i de la participació de la producció catalana dins RTVE, aquesta seria contrària al mandat de televisió pública d'un estat plural i Catalunya representa aproximadament el 40% de producció audiovisual de l’Estat’.

El degà dels professionals catalans de l’audiovisual ha apostat perquè la lògica de pluralitat comporti que s'inverteixi la dinàmica de reducció de la programació en català als principals canals de TVE. De la mateixa manera que és una necessitat imperiosa que s'incrementi l'ús del català a les retransmissions dels programes o altres continguts d'emissió estatal per tal d'acomplir un dels mandats del seu servei públic.

http://comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=15200

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/143808-el-cpac-reclama-a-rtve-un-pes-determinant-dels-centres-catalans.html

Permeti’m, primer de tot agrair, en nom del Col·legi Professional de l’Audiovisual
de Catalunya, que el conjunt de forces parlamentàries hagués proposat la nostra
compareixença. La nostra presència d’avui, tot i ser ben natural, esdevé també
especial en tant que normalitza, finalment, la participació del nostre Col·legi en els
processos de consultes prèvies a modificacions normatives del món de l’audiovisual.
En lleis anteriors això no es va produir; en aquesta sí, i calia avui subratllar-ho
positivament.

La nostra aportació al debat de la futura llei, respon a una triple singularitat de la
nostra institució respecte les associacions o federacions que compareixen aquests
dies al Parlament, i amb les quals, lògicament, compartim moltes preocupacions i
expectatives.

Som una entitat de dret públic, orientada tan a la defensa dels interessos
professionals de les persones que es dediquen a l’obra audiovisual, com de servei
públic orientat al conjunt de la ciutadania.

Representem el conjunt de sectors professionals vinculats a la creació, realització i
producció de les obres audiovisuals. Des del guió fins a la postproducció, passant
per totes les etapes de creació i difusió d’aquestes obres.

Acollim i defensem el conjunt de les categories de l’obra audiovisual. Algunes,
vinculades específicament al món de la ràdio, no formaran part de les nostres
reflexions d’avui. La resta, sí, i avanço que demanarem a les forces parlamentàries
un esforç perquè el text final de la llei les contempli; responent convenientment als
canvis tecnològics i als nous hàbits de consum cultural; uns hàbits que aniran
agafant cada cop un major protagonisme a Catalunya i a tot el món. Les diverses
tipologies de l’obra audiovisual són part d’un tot cada cop més complex; intentar
plantejar una legislació que desvinculi uns tipus d’obres audiovisuals --definides
tradicionalment com cinematogràfiques-- de la resta, seria un greu error estratègic,
tant industrialment com cultural. Una altra cosa és que en siguin necessàries
mesures específiques, lògicament.

Volem fer arribar el discurs de la transversalitat de professionals i continguts
audiovisuals a la reflexió d’aquesta futura llei.

Com el temps disponible és molt reduït, centrarem la nostra exposició en només
quatre temes claus, assumint que deixarem fora d’altres que són també importants
en aquesta llei. I aquests quatre són:

Ampliar el ventall de les obres audiovisuals subjectes de suport a la llei, d’acord
amb l’actual panorama europeu i internacional.

Donar joc a les noves tecnologies pel que fa a la difusió i comercialització de la
cinematografia i de la resta de la creació audiovisual.

Nous instruments de suport a la producció i promoció de la cinematografia catalana,
així com també el suport a la digitalització completa de tota la cadena industrial.

I reforçar el paper de la futura llei pel que fa al necessari impuls de l’educació i
formació en l’audiovisual.

1. Nous gèneres audiovisuals

Apostem per una definició àmplia de l’obra cinematogràfica, que apel·li al seu
origen etimològic (imatges en moviment) que doni el màxim de cobertura als
distints gèneres amb independència del seu suport físic o digital i de les seves
finestres d’exhibició i difusió.

En aquest sentit, creiem que cal incorporar a la llei els continguts específics o
adaptats als nous equipaments domèstics i personals electrònics, i als nous
sistemes d’exhibició i consum: ordinadors personals, smartphones, consoles de
videojocs. Parlem tant de videogrames com de videojocs. Cal recordar que el
Congrés de Diputats va acordar, fa poc menys d’un any, considerar als productors i
creadors de videojocs part integrant de la indústria cultural. El videojoc és un sector
de creació que comparteix directament aplicacions tecnològiques i sinergies de
màrqueting i creació amb el sector de l’animació. Cal reforçar-les. A Catalunya tenim
empreses i creadors però som lluny de tenir pes industrial. En canvi, les catalanes i
catalans varem consumir videojocs per un valor superior als 120 milions €.

2. Noves tecnologies
Tot i que en parla a la llei, és fonamental que es contempli la telefonia mòbil i,
especialment, internet com a xarxes de difusió, promoció i comercialització de
l’obra audiovisual. Cada cop més, l’amortització d’una pel·lícula passa menys pel
rendiment en sala i depèn més, molt més, de la seva exhibició en altres pantalles,
des de la televisió a la que portem a la butxaca o la bossa. Caldria, per tant apostar
tant per donar suport a la creació de canals de descàrregues legals a internet –com
ha fet el món editorial-- com a l’exhibició d’aquestes obres per qualsevol dels
suports físics o digitals existents o futurs per a ús domèstic i dispositius electrònics
d’ús personal.

3. Producció i promoció de la cinematografia catalana
A les converses de Cinema celebrades fa 6 anys a Barcelona es va concloure la
necessitat de “prestar especial atenció als desenvolupament de les PIME del sector i
de les productores independents”. A Catalunya el sector de la producció respon a
un ecosistema de petites, mitjanes i algunes grans empreses. I aquesta
diversitat cal cuidar-la, per dos motius: Primer, la diversificació d’empreses és brou
de cultiu per a la creació i la innnovació, des de la creació a la seva producció i
difusió. I segon, ningú té cap vareta màgica, pedra filosofal o fórmula aritmètica per
garantir l’èxit previ d’una pel·lícula; per tant, com a qualsevol cinematografia
internacional, si volem tenir alguns èxits hem de poder fer i estrenar força
pel·lícules. Fer-ne poques, per ben dotades pressupostàriament que estiguessin, no
portaria a aquest lloable objectiu.

En un sector amb baixa capitalització pròpia, cal introduir una disposició per obrir
línies específiques de crèdit –no parlem de subvencions— en favor de les nostres
empreses. Cal, per tant, que en primera instància l’ICF doni crèdits al sector, i no se
centri només en avançar els diners de les subvencions. Aquesta política creditícia ha
d’incidir positivament no només en els costos de producció sinó també els de
promoció, sense la qual una pel·lícula no tindria recorregut comercial. En aquest
sentit, entenem necessari que el text torni a obrir la porta a una futura creació
d’una Agència o Consell Nacional de l’Audiovisual –com sí apareixia a la proposta
de bases-- que esdevingués l’autoritat de la Generalitat que impulsés
coordinadament les polítiques de suport a la indústria que actualment recauen en
diverses institucions, cap d’elles específica de l’audiovisual.

Així mateix, cal especificar que els mitjans televisius, radiofònics i altres de la
CCMA són una plataforma de primer ordre per a la promoció de la producció
cinematogràfica catalana; pensant molt especialment en la tasca de suport que pot
fer d’interessar el públic en anar a veure les nostres pel·lícules, abans no s’estrenin.
Per tant, seria convenient que aquest instrument estratègic quedés clarament
contemplat a la llei.

Digitalització de les sales cinematogràfiques

Fomentar i facilitar el pas de l’exhibició de fotoquímic a digital és un procés útil
també per al conjunt del sector català del cinema, i no seria bo deixar que només
es vagin adaptant les sales segons el ritme que convenen a les majors. Cal tenir en
compte l’estalvi que suposa, per a tot el procés de producció, distribució i exhibició,
el cost de la còpia en digital enfront de la bobina de fotoquímic. La cinematografia
cada cop més, ja s’enregistra en digital com la resta de l’audiovisual. La seva
postproducció i muntatge és també digital. Només cal que l’obra es projecti també
en digital.

4. Educació i formació en l’audiovisual

L’any passat el Parlament va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya, que va incloure
finalment --per impuls del nostre Col·legi-- les competències en comunicació
audiovisual dins els objectius de l’educació primària i secundària. Hauríem
d’aprofitar aquesta futura llei per dotar-nos d’instruments útils per educar i
promocionar la cinematografia i la resta de la creació cultural que representa el món
de l’audiovisual. Fem dues propostes concretes:

Primera, que s’estableixi, via acord estratègic, entre les empreses i Departaments de
la Generalitat involucrats, un pla per a que les sales de cinema siguin utilitzades
com a aules educatives en la cinematografia i conjunt de l’audiovisual. Aquest
acord, a incloure dins l’article 45, hauria de contemplar que aquestes sales es
veiessin beneficiades també als criteris d’atorgament previstos al foment de
l’exhibició, i introduïts dins les finalitats de programació de la futura xarxa
concertada de pantalles cinematogràfiques.

I segona, que es doti de recursos el desenvolupament de continguts audiovisuals
específics per aquesta educació, pensats tant per sales de cinema com altres
espais d’exhibició; així com els programes de formació indispensables per al
professorat que s’hi especialitzi. El nostre Col·legi col·laboraria molt estretament
amb les autoritats acadèmiques.

Hem dit dues, però són tres: cal que els estudis universitaris de comunicació
audiovisual, que ofereixen la totalitat d’universitats catalanes, públiques i privades,
tinguin plans d’estudi que contemplin tot el procés creatiu i industrial de la
cinematografia. Intervenció en els plans d’estudi que s’ha d’ampliar als centres de
Formació Professional.

Finalment, defensem que la llei contempli (article 33) que s’apliquin mesures
d’igualtat de gènere per a les distintes activitats de guió, direcció i producció, així
com la contractació de personal artístic i tècnic, com ja contemplen legislacions
veïnes, alguna de les quals com és el cas de la llei estatal de cinema del 2007 ja ho
inclouen.

Entenguin les reflexions i propostes agrupades en aquests 4 eixos: reforçar les
vinculacions del cinema amb la resta de l’audiovisual; aprofitar les oportunitats de
les noves tecnologies; facilitar la consolidació de l’ecosistema empresarial català; i
donar instruments concrets a l’educació i formació de la cinematografia i de la resta
de l’audiovisual, com unes aportacions en favor de la millora de la llei que han
d’aprovar en els propers mesos.

Ja varem dir, quan es va conèixer els primers esborranys del projecte legislatiu, que
aquesta llei era una oportunitat per al sector i per al país. Senyores i senyors
diputats, aprofitint-la.

Moltes gràcies i restem a la seva disposició.

Veure el video de la compareixença

El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, ha apostat per aprofitar el nou marc de la Llei del Cinema per enfortir el doblatge en català de ‘qualitat artística professional’ que ‘comptarà amb un amplíssim consum per part de la població molt per davant de la versió original subtitulada’. Per Condeminas ‘l’alta professionalització del sector del doblatge a Catalunya és indiscutible però cal blindar-la i potenciar-la tot aprofitant les potencialitats de la nova llei’.

Condeminas  ha definit la Llei del Cinema com una ‘oportunitat significativa’ al mateix temps que ha assegurat que ‘l’interès de la llei va més enllà del doblatge. No només es tracta que la ciutadania pugui tenir una oferta suficient de sales amb pel·lícules doblades al català, sinó que les pel·lícules en català deixin de ser un producte escàs dins la producció cinematogràfica i vagin esdevenint unes obres que tinguin un espai normalitzat en l’oferta projectada’. Precisament en el tràmit parlamentari és on el CPAC reclamarà que es refermin aquestes demandes del sector a més d’incorporar mecanismes de formació en la cultura audiovisual als joves durant la seva etapa escolar. Aquesta alfabetització en les noves tecnologies i l’audiovisual ja es van incorporar a instàncies del CPAC en la Llei Catalana d’Educació aprovada al Parlament el passat mes de juliol. En el mateix sentit el Col·legi de l’Audiovisual demanarà durant el tràmit de la Llei del Cinema al Parlament que s’incorporin els videojocs pel seu paper indiscutible dins el sector audiovisual al mateix temps que s’haurà de contemplar internet com una plataforma de rendibilització econòmica de les obres cinematogràfiques i no només d’eina per a la seva promoció.

Al mateix temps, Condeminas ha contraposat ‘l’avenç’ de la Llei catalana del Cinema a la ‘regressió’ que suposa la Llei estatal de l’Audiovisual. És per això que ha tornat a instar tots els partits catalans amb representació a les corts espanyoles a introduir les esmenes necessàries abans del 10 de febrer ‘per no atemptar contra el sector de l’audiovisual català i el seu sistema públic de mitjans de comunicació’ si s’aprova el text tal i com està avui en dia.

Estan programades més reunions durant aquest mes de març amb institucions i universitats col·laboradores.

El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, ha valorat com a ‘manifestament insuficients’ les esmenes introduïdes al redactat inicial de la Llei General estatal de l’Audiovisual que ahir al vespre va culminar la seva primera fase de tramitació al Congrés dels Diputats.

Des del CPAC sí que es valoren com a positives bona part de les correccions introduïdes en el respecte de les competències de les institucions catalanes en la matèria o en el que es refereix a la quota del cinc per cent de producció audiovisual de les privades que han de destinar a producció cinematogràfica.

Tot i aquests tímids avenços, el resultat general del primer tràmit de la Llei al Congrés dels Diputats ‘concentrarà gran part de les inversions en les televisions privades radicades a Madrid. La gran televisió publica que és TVE, amb la desaparició de la publicitat, deixarà de tenir uns ingressos que podia destinar a col·laborar amb la producció independent. A més, la Llei segueix obviant aspectes essencials d’un sector que va més enllà del seu valor econòmic perquè toca temàtiques d’interès públic’ ha assegurat Condeminas. De la mateixa manera, l’actual text ‘no fomenta el pluralisme cultural i lingüístic a les emissions estatals’.

Respecte la reciprocitat entre televisions de diferents territoris i més concretament entre TV3 i Canal9, Condeminas assegura que ‘segueix sent un problema irresolt perquè deixa en mans de l’arbitrarietat de l’executiu espanyol de torn que governi en un determinat moment per dotar d’un nou multiplex que requeriran les operacions de reciprocitat’. 

Per tot això, Condeminas ha avançat que el Col·legi de l’Audiovisual requerirà directament als líders del partits polítics catalans que intervinguin sobre les qüestions pendents de la llei durant el tràmit del Senat i contribueixin a que els seus senadors escoltin les reivindicacions unànimes de la professió a Catalunya.
directe!cat

comunicacio21.com

racócatalà.cat

És per això que Condeminas s’ha mostrat esperançat amb que ‘aquest nou marge temporal sigui aprofitat pels partits catalans per buscar un consens al voltant de les peticions que el sector els hi ha traslladat’. Condeminas es va reunir a finals de novembre amb representants de tot l’arc parlamentari i els hi va fer arribar en mà el paquet d’al·legacions del Col·legi que recollia les peticions de modificació de la Llei de l’Audiovisual de la pràctica totalitat del sector a Catalunya.

En aquesta ronda de trobades, el degà del CPAC va emfasitzar davant els representants dels partits que la llei tracta d’un sector que va més enllà del seu valor econòmic perquè toca un tema d’interès públic com és els continguts audiovisuals que s’emeten per ràdio o televisió. També va destacar la necessitat de fomentar el pluralisme cultural i lingüístic a les emissions estatals, o el compromís que les televisions privades haurien de tenir amb la cinematografia de la mateixa manera que el tenen les públiques. El respecte de les competències de la Generalitat i del CAC, la garantia efectiva de la reciprocitat entre televisions de diferents comunitats autònomes també estan entre les propostes d’esmenes lliurades pel CPAC als grups polítics. Per tot això que ha instat de nou als partits catalans a aprofitar aquest nou marge temporal per cercar consensos al voltant abans que la llei s’enviï al Senat.

El degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas, ha completat aquesta setmana la ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats amb diputats catalans, per traslladar les seves al·legacions al projecte de Llei general de la comunicació

audiovisual, que els professionals catalans han qualificat unànimement de regressiu i lesiu als interessos del sector i de la ciutadania. Després del debat de les esmenes a la totalitat d’ahir a la cambra baixa espanyola, el CPAC ha volgut instar els partits catalans a ‘corregir l’actual redactat de la Llei de l’Audiovisual durant el tràmit parlamentari que ara s’inicia per tal de garantir la defensa del model públic de mitjans i el pluralisme lingüístic, que amb la nova llei corren seriosos riscos de retrocedir’.

Condeminas s’ha entrevistat aquestes darreres setmanes a Madrid i Barcelona amb la diputada del PSC a Madrid, Meritxell Batet; Francisco José Villar del Partit Popular; Montse Roca de CiU; Joan Ridao d’Esquerra, i Jordi Guillot d’ICV.

A punt per finalitzar el període de presentacions d’esmenes a la llei, el degà del CPAC es mostra esperançat perquè ‘la veu del sector català ha estat escoltada per tots els partits. Una veu unitària i contundent de rebuig a la llei tal i com va quedar demostrat en l’acte del passat 10 de novembre a Barcelona on la resposta catalana va ser la crida a la unitat dels partits a Madrid i la denúncia del caràcter regressiu de la proposta de llei, tant per a gran part de la producció independent, com per la CCMA o el mateix CAC’.

Daniel Condeminas va emfasitzar davant els representants dels partits que la llei tracta d’un sector que va més enllà del seu valor econòmic perquè toca un tema d’interès públic com és els continguts audiovisuals que s’emeten per ràdio o televisió. També va destacar la necessitat de fomentar el pluralisme cultural i lingüístic a les emissions estatals, o el compromís que les televisions privades haurien de tenir amb la cinematografia de la mateixa manera que el tenen les públiques. El respecte de les competències de la Generalitat i del CAC, la garantia efectiva de la reciprocitat entre televisions de diferents comunitats autònomes també estan entre les propostes d’esmenes lliurades pel CPAC als grups polítics.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/111914-el-cpac-insta-els-partits-catalans-a-corregir-el-redactat-de-la-llei-audiovisual.html

http://www.comunicacio21.com/textecomplet.asp?id_texte=14432

Els actes que es van inaugurar el dia 16 de novembre al Palau Marc de la Generalitat s´han celebrat del 17 al 19 de novembre al CaixaForum de Barcelona i el 20 de novembre a l´Aula Europa de la Representació a Barcelona de la Comissió Europea. La cerimònia de Cloenda va tindre lloc el 20 de novembre, a l´emblemàtic edifici de la Pedrera de Barcelona.

El Premi UNICEF, entregat personalment per la vicepresidenta del Comitè  Unicef Catalunya, la Sra. Concha Ares, ha estat atorgat a la producció alemanya: MORITZ "WÄRE SCHÖN, WENN SIE EIN ENGEL WIRD"/ MORTIZ “IT’D BE COOL IF SHE BECAME AN ANGEL”, directora: Simone Grabs. El Premi Creatiu, ha estat lliurat pel degà del Col·legi professional de l´Audiovisual de Catalunya, el Sr. Daniel Condeminas i recollit per la representant del Consulat Honorari de la Índia, la Sra. Isabel Gonzalez, a l´audiovisual: PACI / THE HUNGRY, producció indu, director: J.D. Imaya Varman.