|
Barcelona, 9 de març de 2010
COMUNICAT DE PREMSA
El CPAC reclama als senadors catalans un darrer esforç per evitar que la Llei estatal de l’Audiovisual lesioni els interessos del sector a Catalunya
Demà dimecres culmina el tràmit de la llei a la cambra alta espanyola
El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) va fer arribar als senadors catalans a mitjans de febrer una carta en què reclamava la seva implicació per fer possible una correcció positiva de la Llei estatal de l’Audiovisual per tal d’evitar que sigui lesiva i regressiva pels interessos del sector a Catalunya. Demà dimecres la llei acaba el seu tràmit a la cambra alta espanyola i és per això que el degà dels professionals catalans de l’audiovisual, Daniel Condeminas, ha reclamat ‘un darrer esforç als senadors catalans per evitar que es consumi una llei que fa retrocedir i no avançar el sector públic i privat a Catalunya’.
En la carta enviada al conjunt de senadors catalans s’explica que ‘el CPAC veuria com a altament positiu per als interessos del sector audiovisual català la proposta debatuda al Congrés per tal que el CEMA confluís amb l’actual CMT en la creació d’un organisme conjunt del mercat de les telecomunicacions i regulador de l’audiovisual; un nou organisme amb seu a Barcelona, aprofitant que ja ho és de la CMT. Aquesta institució, en línia amb les ja existents a altres parts d’Europa, com la Gran Bretanya, Suïssa o Itàlia, seria una
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Compareixença del CPAC al Parlament en
relació a la futura Llei del cinema de Catalunya
Divendres 5 de març de 2010 | Daniel Condeminas, Degà
Bona tarda senyores diputades i senyors diputats,
Permeti’m, primer de tot agrair, en nom del Col·legi Professional de l’Audiovisual
de Catalunya, que el conjunt de forces parlamentàries hagués proposat la nostra
compareixença. La nostra presència d’avui, tot i ser ben natural, esdevé també
especial en tant que normalitza, finalment, la participació del nostre Col·legi en els
processos de consultes prèvies a modificacions normatives del món de l’audiovisual.
En lleis anteriors això no es va produir; en aquesta sí, i calia avui subratllar-ho
positivament.
La nostra aportació al debat de la futura llei, respon a una triple singularitat de la
nostra institució respecte les associacions o federacions que compareixen aquests
dies al Parlament, i amb les quals, lògicament, compartim moltes preocupacions i
expectatives.
Som una entitat de dret públic, orientada tan a la defensa dels interessos
professionals de les persones que es dediquen a l’obra audiovisual, com de servei
públic orientat al conjunt de la ciutadania.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
COMUNICAT DE PREMSA
El CPAC reclama a Oliart garanties que Catalunya tindrà un pes determinant en la producció i programació de RTVE en benefeci del sector públic i de la producció independent
Sol·licita una reunió amb el president del consell d’administració de l’ens per traslladar-li les reivindicacions del sector català
El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) ha reclamat garanties que el futur centre de producció de Sant Cugat de TVE i també RNE-Ràdio4 tindrà ‘un pes determinant en la producció i programació de l’ens estatal de la ràdio i televisió públiques en benefici també de les productores independents del país’. Davant la nova etapa sense ingressos publicitaris de RTVE, el degà del Col·legi, Daniel Condeminas, vol traslladar-li aquesta petició personalment al President de RTVE, Alberto Oliart, per exposar-li aquesta i altres peticions del sector a Catalunya.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
El CPAC ha estat convocat per a comparèixer davant la comissió de Política Cultural en relació amb el Projecte de Llei del Cinema (200-00082/08)
El degà del Col·legi Professional de l'Audiovisual de Catalunya (CPAC), Daniel Condeminas i Tejel, compareixerà el proper divendres 5 de març al Parlament de Catalunya. Aquesta compareixença ha estat sol·licitada per tots els grups parlamentaris, després d’haver mantingut reunions durant les darreres setmanes, amb l’objectiu de transmetre les consideracions del CPAC sobre el projecte de Llei del Cinema Català.
|
|
El CPAC es reuneix amb institucions i universitats per a acordar convenis de col·laboració
La Llei d’Ensenyament ha inclòs com a objectiu de l’educació obligatòria l’alfabetització audiovisual i atès que el CPAC ha estat promotor d'aquest avanç, el degà Daniel Condeminas i el vicedegà Francesc Llobet s’han reunit amb el Sr. Àngel Domingo, responsable de la Subdirecció General d'Ordenació Curricular i Serveis Educatius i amb el degà Albert Batalla i la cap d’estudis Elisabeth Costa, de la Facultat de Formació del Professorat de la UB .
La finalitat d’aquestes reunions és dur a terme el desplegament del projecte executor a les escoles i elaborar amb aquest propòsit un conveni de col·laboració entre el CPAC i la Universitat de Barcelona.
Estan programades més reunions durant aquest mes de març amb institucions i universitats col·laboradores.
|
|
Guanyadors dels Premis Zapping
La XV Edició dels Premis Zapping de TAC, celebrada el dijous 25 de febrer, a la Sala Oval del Palau de Montjuïc de Barcelona, ha finalitzat amb un nou èxit. Els professionals de totes les cadenes han rebut un càlid reconeixement dels espectadors catalans. Des del CPAC volem felicitar especialment al magazine d’actualitat cultural ÀNIMA dirigit per un dels nostres col·legiats, Lluís Cuevas.
|
|
Bloc del Degà
El títol és volgudament polèmic, però crec que aquest i altres temes que s’estan tractant a l’entorn de la futura llei catalana del cinema, s’estan barrejant naps amb cols i –crec que sense voler— està malmeten la imatge dels bons professionals i artistes que hi ha al darrera. El doblatge és una de les víctimes d’aquest aiguabarreig.
No confonguem la defensa de la integritat de l’obra audiovisual, com és el cas d’un llargmetratge, amb la tradició de consum d’aquests productes culturals. En favor de la V.O.? sí, òbviament! Però de la mateixa manera que accedim a moltes obres literàries gràcies a les seves traduccions, aquí i a molts països europeus, el consum cinematogràfic es fa en versió doblada, amb major o menor intensitat.
Malgrat que el tema mereix molts matisos, faig quatre consideracions:
Si del que es tracta és que la gent vagi a les sales de cinema, no ens oblidem que les entrades comprades es fan per veure molt majoritàriament pel·lícules doblades. Si volem normalitzar el català a la pantalla, no anatemitzem el seu doblatge, que ja portem 80 anys --sí 80-- amb versions en castellà.
Més que mai cal garantir que la qualitat d’aquest doblatge sigui òptima. El manifest sobre el doblatge, signat a finals d’any per més de dos cents professionals catalans, és un avís de les dificultats que viu el sector i del perill molt greu que pot significar en el futur que s’adjudiqués als doblatges al català l’etiqueta de ser de “segona”. El doblatge ben fet també val molts diners.
Defensar la tasca professional dels qui es dediquen al doblatge: des de directors de doblatge a actors i actrius, tècnics, etc. Parlem d’una feina que també aporta valor artístic a l’obra audiovisual. Els dobladors interpreten, actuen, no llegeixen guions!
De la mateixa manera que en obres d’animació aquest debat no té cap sentit (i cal recordar que es doblen sistemàticament a tota Europa) anem amb compte amb fer segons quines consideracions de rebuig al doblatge: tindria cap sortida comercial una pel·lícula feta en català que no s’estrenés doblada a Espanya? ... és una pregunta “innocent”.
|
|
|
|
|
|
